La Delegacion del Govèrn de Catalonha en França festejarà lo 21 d'octobre de 2010 l'oficializacion de la lenga occitana en Catalonha en preséncia del vicepresident del Govèrn de Catalonha Sr. Josep Lluis Carod Rovira.

Las associacions occitanas parisenca mercejan La Delegacion per aquel eveniment :

"Coordinacion Occitana de l’Illa-de-França - París lo 12 d'octobre de 2010

  • Los Amics de la lenga d’òc - Felibres de París
  • Lo Club Occitan de Noisy-Le-Grand
  • Lo CREO de la Talvera
  • L’IEO-París
  • Lo POS “Paname Occitania Studio”

"L’eveniment es Occitan. L’eveniment es a París.

"La Delegacion del Govèrn de Catalonha en França, a París, a previst de celebrar, lo 21 d’octobre de 2010, la Lei de l’Occcitan, aranés en Aran, que reconeis  l’oficialitat de l’Occitan coma lenga en Catalonha.

"Los talveròls de la region parisenca mercejan la Delegacion d’aver comprés l’importància de festejar l’eveniment dins la capitala de l’estat francés. Mercejan, atanben, lo Vice-president del Govèrn de Catalonha e lo Sindic d’Aran que se son anonciats per venir afirmar, en çò nòstre, la fiertat de las culturas bessonas catalanas e occitanas.

"Ensem, farem fèsta ; ensems, farem front !

"Lo secretari de la Coordinacion : Claudi Assemat"


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.