Intercompreneson : los occitans son de privilegiats - Un article de La Setmana - N° 839 pagina 7

L'intercompreneson es mai aisida pels occitans que per de locutors d'autras lengas romanicas.

La situacion de la lenga occitana, al còr de l'arc mediterranèu de lengas romanicas, es la primièra causa que balha un avantatge a sos locutors per la pratica de l'intercompreneson. Es a l'encòp una lenga centrala, mas tanben la que tòca mai d'autras lengas romanicas. Es tanben estada centrala d'un biais politic a l'epòca dels trobadors, e lo rei de Portugal de la debuta del sègle XIII, per exemple, li a manlevat los grafèms "nh" e "lh". "En èsser al centre d'aquel malhum, l'occitan es benlèu lo qu'a lo mai de capacitats naturalas a comprene las lengas romanicas, que son mens alunhadas d'el puèi qu'es central", çò explica Pèire Escuder*.

Mas sa situation de la lenga dialectala es tanben una ajuda. L'intercompreneson entre doas lengas es exactament la meteissa causa, amb sonque un transfèrt de nivèl, que l'intercompreneson "intralingüistica" entre los dialèctes occitans. Quand avèm comprés lo principi de l'intercompreneson, se pòt aplicar a mantun nivèl.

Enfin, la màger part dels locutors occitans son al mens bilingües, e lo bilingüisme es plan segur una ajuda per l'intercompreneson. "Dins la mesura qu'aquel bilingüisme es pas dos monolingüismes estancs e bastits a costat l'un de l'autre, pòt èsser un motor de competéncia per l'intercompreneson dins lo sistèma de lengas romanicas", çò explica Pèire Escuder.

* Pèire Escuder es mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme a l'universitat de Tolosa lo Miralh. Autor del manual euro-mania version occitana - [ligam]


Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.