2015/2016 - Cada mes a Tolosa se ten a l'Ostal d'Occitània (11 carrièra Malcosinat, 18h30) un seminari Lengas e Poders. Aquí çai jos la presentacion que ne fan los organizators :

Qué pòdon los poders sus las lengas ? Qué pòdon las lengas suls poders ? Qu’es aquò e que pòt una lenga de poder ? Qu’es aquò e qué pòt una lenga despoderada ? O melhor, cossí las lengas pòdon èsser a l’encòp espleches de dominacion e aisinas de lucha contra la dominacion ? Un autre biais de prene aqueste subjècte de reflexion seriá de se demandar perqué la question de la democracia lingüistica es aital pauc e mal pausada, perqué demòra un punt sec dins la filosofia politica contemporanèa ?

Perqué tant de discors sus la libertat e l’afrancament, emai los que se vòlon mai radicals, se dison dins de lengas e registres de lenga que son las e los dels mèstres e dels poders instituits, e participan a aquesta dominacion lingüistica sens cap de reflexivitat critica ?

L’idèa es de fargar un seminari de recèrca en occitan, per demostrar dins los actes (de paraula e d’escritura) qu’es possible de desvolopar en filosofia e sciéncias socialas un discors critic e analitic dins una lenga çò ditz desprovesida de l’aparelhatge conceptual per o far. Plan segur las questions en francés (e dins las autras lengas conegudas pels intervenents) seràn plan vengudas, mas l’idèa es de servar l’occitan coma lenga d’exposicion e, per tant que serà possible, d’escambi. L’escomesa, autrament dich, es de trobar e fargar un public que parla o almens compren l’occitan, dispausat a participar a una reflexion collectiva de nivèl universitari.


Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.