Un veïcul de la societat EasyMile

La region de Tolosa plan coneguda internacionalament per son expertisa en matèria aeronautica amb la preséncia de la societat Airbus, es tanben a s'impausar dins un autre domèni : los sistèmas embarcats.

Los veïculs de deman seràn de mai en mai autonòm, çò que demanda als actors de la filièra, ja en cors de desvolopament, de mestrejar l'informatica, l'electronica e la robotica, de competéncias que lo sector de l'aeronautica desvolopèt.

La preséncia d'escòlas d'engeniaires (ISAE-Supaero, INP, INSA), d'universitats (Paul Sabatier) e de laboratòris de recèrcas de renomada internacionala (IRIT, Laplace, LAAS) o de malhums dedicats a l'inovacion (Aerospace Valley, IRT Saint-Exupéry, CEA Tech) augmenta encara l'atractivitat de la plaça.

A Tolosa son presents d'òmes e de femnas a mand de participar a aquela revolucion dels transpòrts.

De regropaments d'entrepresas existisson ja, coma Automotech per l'automobila, Mipirail pel ferroviari, Robotics Place per la robotica o encara Prismus per la defensa e la securitat. An per objectiu de favorir los escàmbis. Recampan un nombre important d'entrepresas de la region e son a se federar.

Podèm citar coma actor Actia Group en electronica o encara EasyMile plan conegut per son veïcul autonòm lo EZ10 ja en activitat dins mantuns païses.

Caduna d'aquelas entrepresas a son nivèl e amb sas competéncias enriquís dempuèi Tolosa lo fons de coneissença necite per poder participar a aquela nòva aventura qu'es a debutar : aquela de la mobilitat autonòma.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.