fiat 500e
La fiat 500 electrica © Fiat

Fiat ven de desvelar çò que serà la futura 500 electrica.

Deviá èsser presentada al salon de l'automobila de Genèva mas aqueste es estat anulat per causa d'epidemia de Covid-19. Pr'aquò lo constructor presentèt la version finalizada del veïcul a Milan en març de 2020.

Seisanta tres ans après la sortida del primièr modèl la Fiat 500 se podrà donc crompar en version zèro emission. Prendrà alara lo nom de 500e.

Serà dotada d'una batariá de 42 kWh. Capacitat puslèu important per una automobila de la talha de la 500. L'autonomia prevista en cicle WLPT serà de 320 km.

La firma anóncia una poténcia de 87 kW per una velociatat maximala de 150 km/h.

Lo design exterior demòra fidèl a l'actual : simple, sòbre, tot en simplicitat e en elegància. L'interior el s'epura.

Lo veïcul se posiciona clarament sus lo naut de gama amb un pres anónciat de 30 000 èuros.

La 500e serà comercializada tre lo mes d'octobre de 2020.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.