Mercedes Class S conducha autonòma
Lo sistèma de conducha autonòma de mercedes en accion © Daimler

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Aqueste ofrís una ajuda dicha de nivèl 3 ont las intervencions umanas son pas necessàrias.

Aquò fa del constructor europèu un dels primièrs dins lo mond a beneficiar d'aquel tipe d'omologacion per un modèl comercializat. Honda, al Japon, obtenguèt al mes de març per sa veitura Legend, una autorizacion d'aquel tipe ont lo veïcul se pòt menat solet.

Son de Classe S que Mercedes prevei d'aquipar. Seràn disponiblas tre lo primièr trimèstre de 2022 en concession. Lo sistèma podrà èsser utilizat sonque sus las autostradas quand lo trafic serà important e la velocitat jos los 60 km/h. Las meteissas constrenchas s'aplican al Japon per la Honda Legend.

Lo menaire podrà far quicòm mai que de menar, serà pas oblijat de daissar las siás mans sul volant, mas deurà èsser en capacitat d'intervenir en cas de besonh. Se a la demanda del sistèma la persona al volant interven pas per prene lo contraròtle del veïcul, la veitura s'arrestarà. L'utilizator podrà pas per exemple dormir.

Aquelas omologacions de nivèl 3 arriban alara que Tesla que comunica bravament sul subjècte amb son Autopilot demòra al nivèl 2.

Cap d'omologacion de nivèl 4 es pas encara, en 2021, estada donada de pel mond.


Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.