Ariane 5 lo 25/12/2021
Ariane 5 al descolatge lo 25 de decembre de 2021 amb lo telescòpi James Webb a bòrd © ESA

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Es una fusada Ariane 5 que foguèt emplegada per sa misa en orbita. Aqueste telescòpi es lo mai gròs e lo mai poderós jamai mandat dins l'espaci.

Li calrà quatre setmanas abans de poder començar son trabalh, lo temps de se metre corrèctament en orbita, de desplegar sos panèls solaris e autres panèls de proteccion o d'aprestar sos sistèmas optics. Serà plaçat al punt de Lagrange L2.

Sa concepcion es estada bailejada per la NASA. An collaborats al projècte las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA).

Aquel telescòpi serà dedicat a l'observacion de las estelas amb per objectiu de ne saupre mai sul procèssus que permetèt lor formacion. S'interessarà tanben a las exoplanetas : amassarà de donadas que permetràn als cercaires de definir amb precision la composicion de lors atmosfèras.

La NASA met a disposicion un site per saupre exactament la posicion del telescòpi.

Ariane 5 e James Webb

Esquèma de la fusada Ariane 5 amb, embarcat, lo telescòpi James Webb


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.