nuech-cirdoc-2017Lo CIRDÒC comunica - Dissabte 14 de genièr de 2017 de 18h a 22h al CIRDÒC : Lo Viatge immobil, primièra edicion de la Nuèch de la lectura.

Anatz faire lo torn del mond

A l'escasença de la 1èra Nuèch de la lectura, un rendètz-vos novèl lançat lo 14 de genièr pel Ministèri de la Cultura, lo CIRDÒC propausa una granda velhada dedicada al viatge, al rencontre e al dialòg de las culturas a travèrs la literatura, las lengas e las arts.

Es a un vertadièr "Viatge Immobil" que lo CIRDÒC e sos convidats nombroses – autors, traductors, musicians, interprètes – vos convidan. Installatz-vos dins lo salon de lectura, un salon per l'escasença digne de la Torn de Babèl, creat al còr de la mediatèca occitana, e daissatz-vos portar a travèrs los millenaris e los continents en lecturas, musica, païsatges, odors e sabors d'un mond que s'enriquís continualament de lors rencontres.

De l'Indian Bidpaï a l'Americana Emily Dickinson en passant per Omar Khayyam, García Lorca, Max Rouquette, etc.

De 18h a 22h, d'artistes se succediràn per vos far descobrir aqueles autors intemporals. L'escasença de descobrir los grands tèxtes de l'umanitat dins lor lenga originala e francesa.

Entrada liura e a gratis.

Programa

18h00 - « Raconte » de dobertura, d'Índia a Occitània, suls camins de la faula

Alem Surre-Garcia, especialista de las relacions Orient-Occitània al Edat Mejana, se fa contaire lo temps d'una serada per un viatge d'un continent, d'un millenari, d'una civilizacion a l'autre.

Prenètz amb el lo camin que mena d'Índia, ont lo legendari Bidpaï faguèt parlar pel primièr còp d'animals, fins a Occitània de las Nòvas del Papagai del trobador Arnaut de Carcassés, en passant per Kalîla wa Dimna, monument de la literatura araba o encara lo Llibre de les bèsties del catalan Ramon Llull.

18h30 - Omar Khayyam, Rubaïyales, viatge poetic e musical en Pèrsia medievala

En residéncia al CIRDÒC, la Companhiá Calame Alen desvèla d'extraches de Rubaïyales, creacion espectaculara inspirada de l'òbra de l'escrivan pèrsa Omar Khayyam en dialòg amb la tradicion orala e cantada d'Occitània e d'endacòm mai.

Amb Manijeh Nouri, traductritz de lenga pèrsa, Roland Pécout, escrivan, las companhiás Calamen Alen, Pife Canto, le Ministère des Rapports humains, etc.

19h30 - Sopar partejat Orient-Occitània

20h00 - Occitania mundi, Lecturas crosadas e imaginaris en dialòg

De las Cevenas al Japon a travèrs l'òbra de l'italian Alessandro Baricco (Soie, 1996), de l’Africa del Sud d’André Brink (A Chaine of Voices, 1982) en passant per Espanha de Federico García Lorca... lo viatge se perseguís amb la causida dels lectors convidats dempuèi decembre a far descobrir lo tèxte e l'autor que los an dobèrts a l'Autre, e a racontar cossí un libre a cambiat lor agach sul mond.

Los tèxtes seràn legits a tres voses, dins la lenga originala de lor autor, lor traduccion occitana e lor traduccion francesa al còrs d'una ceremònia del tè interculturala, de Japon a Magrèb via las velhadas occitanas.


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.