camel-cirdocDel mes de mai de 2017, a la prima de 2018 lo CIRDÒC de Besièrs propausa animacions, espectacles e conferéncias al torn de las culturas popularas.

Lo CIRDÒC-Mediatèca occitana – establiment public francés en carga de la salvagarda, de la transmission e de la promocion de la cultura occitana –, la Fira Mediterrània de Manresa – mercat d'espectacles que recampa las novèlas creacions artisticas inspiradas de las especificats culturalas de Catalonha e de Mediterranèa –, e la Fira de Teatre Infantil I Juvenil de las Illas Balears – granda veirina del teatre jove public de las Balears e d'endacòm mai –, vos propausaràn aital un cicle de rendètz-vos, moments d'escambis dobèrts al dialòg a l'emergéncia d'iniciativas ciutadanas, que lo contengut e los rencontres vendràn noirir lo Forum euroregional final, de la prima de 2018.

Animals totemics del Lengadòc e gigants catalans, caçolet e graixonera, bodega o xeremies (cabretas de la Montanha negra e de las Illas Balears)... las culturas occitanas e catalanas son ricas de practicas e d'expressions vivas que se fan resson. Aquelas tradicions, son per natura « popularas », rason per la quala lo projècte es estat pensat tre l'origina coma participatiu.

L'operacion convida aital totes los actors del territòri que lo desiran a s'associar a aquel grand projècte d'iniciativa populara per devenir ambaissador del dialòg de las lengas e de las culturas entre Pirenèus e Mediterranèa.

[ligam]


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.