camel-cirdocDel mes de mai de 2017, a la prima de 2018 lo CIRDÒC de Besièrs propausa animacions, espectacles e conferéncias al torn de las culturas popularas.

Lo CIRDÒC-Mediatèca occitana – establiment public francés en carga de la salvagarda, de la transmission e de la promocion de la cultura occitana –, la Fira Mediterrània de Manresa – mercat d'espectacles que recampa las novèlas creacions artisticas inspiradas de las especificats culturalas de Catalonha e de Mediterranèa –, e la Fira de Teatre Infantil I Juvenil de las Illas Balears – granda veirina del teatre jove public de las Balears e d'endacòm mai –, vos propausaràn aital un cicle de rendètz-vos, moments d'escambis dobèrts al dialòg a l'emergéncia d'iniciativas ciutadanas, que lo contengut e los rencontres vendràn noirir lo Forum euroregional final, de la prima de 2018.

Animals totemics del Lengadòc e gigants catalans, caçolet e graixonera, bodega o xeremies (cabretas de la Montanha negra e de las Illas Balears)... las culturas occitanas e catalanas son ricas de practicas e d'expressions vivas que se fan resson. Aquelas tradicions, son per natura « popularas », rason per la quala lo projècte es estat pensat tre l'origina coma participatiu.

L'operacion convida aital totes los actors del territòri que lo desiran a s'associar a aquel grand projècte d'iniciativa populara per devenir ambaissador del dialòg de las lengas e de las culturas entre Pirenèus e Mediterranèa.

[ligam]


Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).