Lo 9 de mai de 2017 a Lagulhac de Cercles Monica Sarrasin recebiá lo prèmi Jaufre Rudèl per son òbra D'entre tant, quauques uns pareguda en 2016 al Chamin de sent Jaume.

Tornam publicar çai jos la presentacion que fasiá Denis Gilabert d'aquel eveniment sul blòg Rubrica en Òc :

« Dimars 9 de mai, al cafè associatiu de Lagulhac de Cercles (24), aurem lo plaser de remetre lo Prèmi Jaufré Rudel a Monica Sarrasin.

« Amb tres libres, editats per Lo Chamin de sent Jaume dins la colleccion Nòstre monde, Monica Sarrasin, fidèla a son Lemosin, nos debana sovenirs, testimònis, tròces de vita, fa parlar sas gents, los sieus.

« Escriu una lenga rica, justa, pastada d'emocion, que ditz clarament l'amor de son país e de son monde.

« Lo Prèmi Jaufre-Rudel, decernit dempuèi 1959 a de nombroses autors occitans : Crestian Rapin, Bernat Lesfargues, Joan Ganhaire, Estève Ros... prèmia e revèla d'òbras de tot dialècte tant en poesia coma en pròsa jos forma de contes, novèlas, romans.

« Aquò's Jaufre Rudèl, senhor de Blàia al sègle XII, trobador e crosat, celèbre per sos poèmas de fin'amor, que balhèt son nom a aquel Prèmi literari.

« Divèrsas personalitats, dont lo Majoral Monestier, bailejèron aquel Prèmi ; lo Conselh Regional lo sostenguèt tanben generosament una decennia, permetent atal la promocion e la difusion de la literatura occitana tant dins l'ensenhament e las bibliotècas coma dins lo grand public.

« Diplomada de l'Universitat de Monpelhièr, Monica Sarrasin farà lo 9 de mai a Lagulhac una conferéncia sus « La culture et la langue occitanes vécues tout au long d'une vie de femme ».


Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.