Los dimècres universitaris occitan e catalan se tendràn coma l'an passat a Tolosa a l'Ostal d’Occitània (11 carrièra Malcosinat M° Esquiròl). La dintrada es liura. Las conferéncias son en francés, en occitan o en catalan.

Joan-Francés Courouau qu'organiza aquel cicle, a la debuta del papieron de prensentacion fa lo punt :

Ja dètz ans !

Despuèi dètz ans, los ensenhaires-cercaires de la Seccion d’Occitan e de la Seccion de Catalan de l’Universitat Tolosa-Joan Jaurés prepausan, mercé al sosten de la Region Occitània-Pirenèus-Mediterranèa, un programa de conferéncias que permet de rendre compte de la vitalitat de la recerca actuala sus la matièra occitana e catalana. De cercaires tolosans, franceses, europèus, americans venguèron far descobrir la frucha de lors trabalhs a nòstres estudiants, als ensenhaires de nòstra Universitat, mas tanben a totes los esperits curioses que s’interèssan a çò que la sciéncia pòt produire en tèrmes de coneissenças renoveladas.

Per aquela detzena annada, la formula evoluciona. L’ensenhament superior e la recerca, son d’ensenhaires-cercaires mas tanben d’estudiants. E se tròba que nòstres joves fan pròva d’un dinamisme remarcable e los DUOC lor faràn d’ara enlà una plaça. Per festejar los dètz ans, la premièra conferéncia aculhirà... un concèrt del grop Aital Aital, compausat d’estudiants de nòstra Universitat. Mai tard, doas doctorantas, Camilla Talfani e Marina Mazars, se liuraràn a un jòc de questions-responsas sus lors trabalhs de tèsi en literatura medievala. Associar los/las estudiant-a-s coma actors als DUOC, es tanben un biais de dire que sèm fièrs de nòstre/a-s estudiant-a-s.

Autre eveniment remarcable : la cercaira americana Wendy Pfeffer presenta una conferéncia sus l’alimentacion en Occitània a la Renaissença. A aquela escasença, lo cafè La Topina prepausarà un menut Renaissença amb des plats cosinats segon de recèptas de l’epòca.

E plan segur, aculhirem de cercaires en domeni catalan, Fabrici Corrons qu’es responsable de la Seccion de Catalan a l’Universitat Tolosa-Joan Jaurés e una lingüista catalana, e mai, pel primièr còp, un cercaire israëlian, Aviv Amit, de l’Universitat de Tel Aviv, especialista d’aquel periòde trebolat per las lengas de França que foguèt la Segonda Guèrra mondiala.

Mercé a totes los ensenhaires, los cercaires e los estudiants que nos acompanhèron pendent dètz ans e desirem-nos encara de longas annadas de descobèrtas scientificas partejadas.

Joan-Francés Courouau

[legir lo programa]


Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.