Dins sa revista à Toulouse d'abril/mai de 2017 la vila de Tolosa presentava, en occitan, una entrevista de Laëtitia Dutech sul projècte Passapòrt per l’òc. L'ocasion de ne saupre un pauc mai sul la politica lingüistica de la vila.

L'article :

Gràcias al dispositiu de la Comuna « Passapòrts per l’art » l’associacion D’arts e d’Òc fa descubrir l’occitan dins las escòlas. Un trabalh en musica portat per Laëtitia Dutech, cantaira e percussionista.

L'entrevista de Laëtitia Dutech

Avètz pas que quatre sesilhas per faire trabalhar lo cant, la musica e una lenga als escolans. Cossí vos organizatz ?

Primièr, escotam una cançon e la fau repetir als enfants sens la revirar. Es un jòc d’imitacion, e an de bonas aurelhas : capitan de rotlar la r, fan las s empastadas coma los vièlhs de Roergue. Puèi reconeisson de mots quand reviram lo tèxt. Coma daissi lo supòrt sonòr al regent, tòrnan escotar la cançon mantun còp entre cada sesilha. Aprèp fasèm una iniciacion a la polifonia. Partissèm de la melodia originala e ajustam d’autras voses e de jòcs ritmics.

Cossí reagisson los enfants quand devon jogar amb la lenga occitana ?

Los enfants son ben mai dubèrts que çò que se poiriá pensar. Ja son contents de pas aver de trabalh escolar. E son curioses de tot. Per elis, cantar en occitan es una activitat coma una autra. Comenci per lor mostrar una vidèo de collectatge de la cançon. E rison pas que siá una persona vièlha que cante. Son d’enfants que son tant lenc [sic] de l’occitan qu’an pas de nocion de « vergonha » restacada a son emplec. E puèi interveni dins doas classas, l’una qu’es una seccion bilingua espanhòl e l’autra qu’es au Miralh, ont totis an d’autras lengas que se parlan a l’ostal. Tre la debuta lor demandi se elis tanben pòdon parlar quicòm mai que lo francés. Atal l’occitan lor permet de se valorizar.

Justament, quina plaça balhatz a la lenga dins las vòstras intervencions ?

A cada rescontre, barregi lo francès e l’occitan. E per los saludar o balhar las comandas en musica, lo fau sonque en òc. Los escolans aiman reperar, repetir las expressions qu’emplègui e veire que comprenon una lenga de mai. Per ieu es un plaser de lor portar aquela cultura qu’es lora. Son de Tolosans, es una part de lor patrimòni. Mas levat los calandrons o los que son en classa bilingua, los enfants i an pas accès.

*

Lo passapòrt per l’art. Qu'es aquò ?

Lo dispositiu « Passapòrt per l’art » (Passeport pour l’art), creat fa uèit ans, organiza lo rencontre dels escolans amb diferents domènis artistics o culturals. Aquò concernís la musica, mas tanben las sciéncias, lo patrimòni, los arts visuals e plastics...

Los talhièrs son menats per d’associacions o d’equipaments que respondon a un apèl a projèctes. Per çò que concernís la cultura occitana, lo Centre Occitan de las Musicas e Dansas Tradicionalas (COMDT) e l’associacion Les ateliers du Monde prepausan d’animacions a l’entorn del conte, de las danças o dels aucèls dins la musica tradicionala.


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.