Dins sa revista à Toulouse d'abril/mai de 2017 la vila de Tolosa presentava, en occitan, una entrevista de Laëtitia Dutech sul projècte Passapòrt per l’òc. L'ocasion de ne saupre un pauc mai sul la politica lingüistica de la vila.

L'article :

Gràcias al dispositiu de la Comuna « Passapòrts per l’art » l’associacion D’arts e d’Òc fa descubrir l’occitan dins las escòlas. Un trabalh en musica portat per Laëtitia Dutech, cantaira e percussionista.

L'entrevista de Laëtitia Dutech

Avètz pas que quatre sesilhas per faire trabalhar lo cant, la musica e una lenga als escolans. Cossí vos organizatz ?

Primièr, escotam una cançon e la fau repetir als enfants sens la revirar. Es un jòc d’imitacion, e an de bonas aurelhas : capitan de rotlar la r, fan las s empastadas coma los vièlhs de Roergue. Puèi reconeisson de mots quand reviram lo tèxt. Coma daissi lo supòrt sonòr al regent, tòrnan escotar la cançon mantun còp entre cada sesilha. Aprèp fasèm una iniciacion a la polifonia. Partissèm de la melodia originala e ajustam d’autras voses e de jòcs ritmics.

Cossí reagisson los enfants quand devon jogar amb la lenga occitana ?

Los enfants son ben mai dubèrts que çò que se poiriá pensar. Ja son contents de pas aver de trabalh escolar. E son curioses de tot. Per elis, cantar en occitan es una activitat coma una autra. Comenci per lor mostrar una vidèo de collectatge de la cançon. E rison pas que siá una persona vièlha que cante. Son d’enfants que son tant lenc [sic] de l’occitan qu’an pas de nocion de « vergonha » restacada a son emplec. E puèi interveni dins doas classas, l’una qu’es una seccion bilingua espanhòl e l’autra qu’es au Miralh, ont totis an d’autras lengas que se parlan a l’ostal. Tre la debuta lor demandi se elis tanben pòdon parlar quicòm mai que lo francés. Atal l’occitan lor permet de se valorizar.

Justament, quina plaça balhatz a la lenga dins las vòstras intervencions ?

A cada rescontre, barregi lo francès e l’occitan. E per los saludar o balhar las comandas en musica, lo fau sonque en òc. Los escolans aiman reperar, repetir las expressions qu’emplègui e veire que comprenon una lenga de mai. Per ieu es un plaser de lor portar aquela cultura qu’es lora. Son de Tolosans, es una part de lor patrimòni. Mas levat los calandrons o los que son en classa bilingua, los enfants i an pas accès.

*

Lo passapòrt per l’art. Qu'es aquò ?

Lo dispositiu « Passapòrt per l’art » (Passeport pour l’art), creat fa uèit ans, organiza lo rencontre dels escolans amb diferents domènis artistics o culturals. Aquò concernís la musica, mas tanben las sciéncias, lo patrimòni, los arts visuals e plastics...

Los talhièrs son menats per d’associacions o d’equipaments que respondon a un apèl a projèctes. Per çò que concernís la cultura occitana, lo Centre Occitan de las Musicas e Dansas Tradicionalas (COMDT) e l’associacion Les ateliers du Monde prepausan d’animacions a l’entorn del conte, de las danças o dels aucèls dins la musica tradicionala.


Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.