Lo 5 de decembre de 2017 en partenariat amb lo Centre Cultural Occitan d'Albigés, l'associacion tarnesa ARPO organizava un Cafè Poesia en Occitan.

Ramon Ginolhac presentava la manifestacion :

« Lo primièr evocat serà lo molinièr Joan Castela (1828 – 1907) ; es l’autor de l’obratge Mos Farinals. Sus son ostal de Labejac faguèt marcar :

« Aicí visquèt Joan Castelà
Lo rimalhaire de bricòla
Qu’al tica-taca de la mòla
D’escriure volguèt s’esmalhar ».

Presentarem mai longament lo cap mèstre Antonin Perbosc (1861 – 1944). Sos libres de poesia son coneguts : Lo Gòt Occitan, Lo Libre dels Aucèls e Lo Segond libre dels Aucèls, Lo Libre del campèstre. Es tanben conegut per sos contes, fablèls, mimologismes, per son trabalh per metre al punt la grafia de l’occitan. Loïsa Paulin lo plaçava a la segonda plaça, juste après Frederic Mistral. Sus la bibliotèca de Montalban figura l’inscripcion : « Fondator de l’occitanisme / Poèta e reformator de la lenga d’òc / Pedagòg – etnograf – bibliotecari / Majoral del Felibritge »

Doblidarem pas Frederic Cayrou (1879 – 1958), veterinari, òme de teatre, emplegat del circ Buffalo Bill, acrobat, senator... Son òbra d’escrivan occitan es originala e de qualitat ; sos poèmas meritan d’èsser coneguts.


Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.