Lo 5 de decembre de 2017 en partenariat amb lo Centre Cultural Occitan d'Albigés, l'associacion tarnesa ARPO organizava un Cafè Poesia en Occitan.

Ramon Ginolhac presentava la manifestacion :

« Lo primièr evocat serà lo molinièr Joan Castela (1828 – 1907) ; es l’autor de l’obratge Mos Farinals. Sus son ostal de Labejac faguèt marcar :

« Aicí visquèt Joan Castelà
Lo rimalhaire de bricòla
Qu’al tica-taca de la mòla
D’escriure volguèt s’esmalhar ».

Presentarem mai longament lo cap mèstre Antonin Perbosc (1861 – 1944). Sos libres de poesia son coneguts : Lo Gòt Occitan, Lo Libre dels Aucèls e Lo Segond libre dels Aucèls, Lo Libre del campèstre. Es tanben conegut per sos contes, fablèls, mimologismes, per son trabalh per metre al punt la grafia de l’occitan. Loïsa Paulin lo plaçava a la segonda plaça, juste après Frederic Mistral. Sus la bibliotèca de Montalban figura l’inscripcion : « Fondator de l’occitanisme / Poèta e reformator de la lenga d’òc / Pedagòg – etnograf – bibliotecari / Majoral del Felibritge »

Doblidarem pas Frederic Cayrou (1879 – 1958), veterinari, òme de teatre, emplegat del circ Buffalo Bill, acrobat, senator... Son òbra d’escrivan occitan es originala e de qualitat ; sos poèmas meritan d’èsser coneguts.


Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.