Fons Amic de la lenga d'oc
Qualques elements del fons depausat al CIRDÒC

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

De descobrir : quasèrns de sesilhas, manuscrits originals, correspondéncias, fotografias...

Balham aquí-çai jos una presentacion d'aqueles archius (sorsa CIRDÒC).

Istòria del fonsLis ami de la lengo d'o o Los amics de la lenga d'òc es una associacion creada en 1920 par los membres de la Société des félibres de Paris (Societat dels felibres de París). Dirèctament afiliada al felibritge, perseguís lo trabalh de l'associacion provençala dins la capitala francesa encara uèi.

Entre 1938 e 1972, son secretari general, Rogièr Roux (1902-1972), originari de Cauviçon dins Gard, va redigir una granda part dels procès verbals de l'associacion mas tanben amassar una importanta colleccion de documents ligats a l'activitat literària occitana parisenca amb l'ajuda d'autres membres gardencs de l'associacion coma Ivan Gaussen (1896-1978), Nicolau Lasserre (1862-1947) o Andriu Chamson (1900-1983) qu'èra de totes un amic personal.

Descripcion del fons – Lo fons dels Amics de la lenga d'òc conten los quasèrns de sesilha de l'associacion, las correspondéncias de mantun membres e los manuscrits literaris d'autors ligats a l'activitat literària occitana parisenca.

Lo fons, en cors d'inventari, compren :

  • las letras de Josèp Loubet (1874-1951) e Nicolas Lasserre adreiçadas a Roger Roux
  • los quasèrns de sesilha de l'associacion per las annadas 1922, 1923 e de 1938 a 1971
  • un dorsièr que conten de fotografias e manuscrits de Baptiste Bonnet
  • de manuscrits de Jasmin
  • de manuscrits literaris de Nicolas Lasserre
  • lo manuscrit de Les Mascs d'Alphonse Tavan
  • una seria complèta de la revista la Gazeto loubetenco, dont los numèros pareguts pendent la Primièra Guèrra mondiala
  • de manuscrits literaris d'Alfred Moquin-Tandon (1804-1863)
  • lo manuscrit de Li Roso de Joseph Loubet
  • lo manuscrit de Emé d'Arange de Marius André
  • lo dorsièr de trabalh de la Bibliographie occitane de Jean Lesaffre

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.