Tèxt de Edmond Romieu, legit a la Santa Estela dels Amics de la lenga d’Òc lo dissabte 29 de mai de 2010.

A la Clamença Isaura

Un còp de mai, te venèm saludar. Cal qu’o te digue, ai un codonh que me cacha l’estomac. Figura te qu’un saberut de la Lenga nòstra diguèt : « L’occitan lenga mòrta es ». Quand ne seguèsse un estimossal m’auriá pas mai macat. O sabèm pro, per o veire, que lo parlar nòstre s’aflaquís. Qual sap se administram dels soèns paliatius a-z-un parlar que se morís ?

Lenga mòrta es la que cap de mainat la parla pas. Seriá per se clavar lo prètzfach qu’es lo tieu ? Òc, lo d’atribuir de las floretas a-n-aqueles que manejan plan la lenga qu’aparas ?

De veire de monde a milierats a Carcassona es pas de creire que ne seriá pas cap de parent, cap d’aujolet que parlariá pas occitan als dròlles. Es pas de creire.

Ça que la, aquel que nos contèt la marrida entre-senha aplecha dels libronèls per qual vòl estudiar la Lenga nòstra. Probable que dins l’èime lo mai prigond crei al reviscòl.

Jove, dins lo mestièr qu’èra lo mieu, de cotria amb les Lemosins, lo mes de mai se sonava « lo cant del cocut ». Al temps que lo cocut tornava cantar les endemans tornavan treslusir. Les chantièrs reprenián, maites se durbissián. Lo trabalhador causissiá son mèstre mentre que s’aclatava l’ivèrn.

Lo primièr de mai, lo passa-carrièra es lo remembre del jutjament que condemnèt una còla de trabalhadors en seguida d’una cauma a las usinas Mac Cornick, a la debuta del sègle vint. Acusats d’èsser menaires, vegèron pas las campanetas floridas. Tastèron pas las cerièiras e pas mai las majofas. Penjats seguèron. Esmoguda e dòl mondial alara.

A la fin finala de la mala guèrra d’Espanha, venguèron a las minas de La Sala dels Catalans. Lor parlar èra sensat lo nòstre alara. Comòde de les comandar. L’occitan perdurèt a La Sala e a l’entorn.

Fe, patoès e païsans son tres que fan pas qu’un. èran pas pel pichon las grasas de l’ascension sociala. Dels sègles de temps servèt lo parlar dels aujòls. Lo pam de nas dels vincits. Una riquesa culturala que mantenguèron les davancièrs.

Occitan s’escriu mai que jamai. Mantendrem la floreta occitana al ramelet de l’identitat francesa.

Cada an florís la campaneta blanca,

Cada an canta lo cocut,

Cada an tant que trescambarem te tornarem saludar,

Quite enraucat cridarai Oc.

Edmond Romieu


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.