Tèxt de Edmond Romieu, legit a la Santa Estela dels Amics de la lenga d’Òc lo dissabte 29 de mai de 2010.

A la Clamença Isaura

Un còp de mai, te venèm saludar. Cal qu’o te digue, ai un codonh que me cacha l’estomac. Figura te qu’un saberut de la Lenga nòstra diguèt : « L’occitan lenga mòrta es ». Quand ne seguèsse un estimossal m’auriá pas mai macat. O sabèm pro, per o veire, que lo parlar nòstre s’aflaquís. Qual sap se administram dels soèns paliatius a-z-un parlar que se morís ?

Lenga mòrta es la que cap de mainat la parla pas. Seriá per se clavar lo prètzfach qu’es lo tieu ? Òc, lo d’atribuir de las floretas a-n-aqueles que manejan plan la lenga qu’aparas ?

De veire de monde a milierats a Carcassona es pas de creire que ne seriá pas cap de parent, cap d’aujolet que parlariá pas occitan als dròlles. Es pas de creire.

Ça que la, aquel que nos contèt la marrida entre-senha aplecha dels libronèls per qual vòl estudiar la Lenga nòstra. Probable que dins l’èime lo mai prigond crei al reviscòl.

Jove, dins lo mestièr qu’èra lo mieu, de cotria amb les Lemosins, lo mes de mai se sonava « lo cant del cocut ». Al temps que lo cocut tornava cantar les endemans tornavan treslusir. Les chantièrs reprenián, maites se durbissián. Lo trabalhador causissiá son mèstre mentre que s’aclatava l’ivèrn.

Lo primièr de mai, lo passa-carrièra es lo remembre del jutjament que condemnèt una còla de trabalhadors en seguida d’una cauma a las usinas Mac Cornick, a la debuta del sègle vint. Acusats d’èsser menaires, vegèron pas las campanetas floridas. Tastèron pas las cerièiras e pas mai las majofas. Penjats seguèron. Esmoguda e dòl mondial alara.

A la fin finala de la mala guèrra d’Espanha, venguèron a las minas de La Sala dels Catalans. Lor parlar èra sensat lo nòstre alara. Comòde de les comandar. L’occitan perdurèt a La Sala e a l’entorn.

Fe, patoès e païsans son tres que fan pas qu’un. èran pas pel pichon las grasas de l’ascension sociala. Dels sègles de temps servèt lo parlar dels aujòls. Lo pam de nas dels vincits. Una riquesa culturala que mantenguèron les davancièrs.

Occitan s’escriu mai que jamai. Mantendrem la floreta occitana al ramelet de l’identitat francesa.

Cada an florís la campaneta blanca,

Cada an canta lo cocut,

Cada an tant que trescambarem te tornarem saludar,

Quite enraucat cridarai Oc.

Edmond Romieu


Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.