persona everyware

Detalh de l'afica de la mòstra Persona Everyware

Lo COR (Centre Occitan Ròcaguda) a la fin del mes de febrièr sul sieu site presentava la mòstra Persona Everyware.

Persona Everyware

Dempuèi lo 8 de febrièr, lo Centre d’Art contemporanèu Le Lait vos prepausa una mòstra que recampa las òbras de 8 artistas : Persona Everyware.

« Persona », per la masca, o pel personatge tipe, fictiu, dotat de caracteristicas especificas.

« Everyware », neologisme compausat de l’anglés everywhere (pertot), e hard/software (material informatic), per designar l’informatic omnipresent.

A l’epòca del numeric, los artistas s’interèssan al ben comun, a l’anonimat e a la (des)construccion de l’identitat. Dins la vida vidanta, lo numeric pren de mai en mai de plaça : novèlas tecnologias numericas, desvolopament de l’intelligéncia artificiala, las rets socialas, los aparelhs connectats...

Amb aqueles otisses, las informacions son accessibles a totes, e circulan de preissa : tèxtes, imatges, vidèos, mai o mens personals. Permet tanben a cadun de s’exprimir, de partejar sas idèas, de criticar, pertot e sens relambi.

Los artistas jògan amb aquelas donadas amolonadas, las rendon visibles o invisibles, mesclant a l’encòp l’intime e lo collectiu, lo privat e lo public, lo real e la ficcion, lo sensible e la tecnologia.


Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.