persona everyware

Detalh de l'afica de la mòstra Persona Everyware

Lo COR (Centre Occitan Ròcaguda) a la fin del mes de febrièr sul sieu site presentava la mòstra Persona Everyware.

Persona Everyware

Dempuèi lo 8 de febrièr, lo Centre d’Art contemporanèu Le Lait vos prepausa una mòstra que recampa las òbras de 8 artistas : Persona Everyware.

« Persona », per la masca, o pel personatge tipe, fictiu, dotat de caracteristicas especificas.

« Everyware », neologisme compausat de l’anglés everywhere (pertot), e hard/software (material informatic), per designar l’informatic omnipresent.

A l’epòca del numeric, los artistas s’interèssan al ben comun, a l’anonimat e a la (des)construccion de l’identitat. Dins la vida vidanta, lo numeric pren de mai en mai de plaça : novèlas tecnologias numericas, desvolopament de l’intelligéncia artificiala, las rets socialas, los aparelhs connectats...

Amb aqueles otisses, las informacions son accessibles a totes, e circulan de preissa : tèxtes, imatges, vidèos, mai o mens personals. Permet tanben a cadun de s’exprimir, de partejar sas idèas, de criticar, pertot e sens relambi.

Los artistas jògan amb aquelas donadas amolonadas, las rendon visibles o invisibles, mesclant a l’encòp l’intime e lo collectiu, lo privat e lo public, lo real e la ficcion, lo sensible e la tecnologia.


Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.