persona everyware

Detalh de l'afica de la mòstra Persona Everyware

Lo COR (Centre Occitan Ròcaguda) a la fin del mes de febrièr sul sieu site presentava la mòstra Persona Everyware.

Persona Everyware

Dempuèi lo 8 de febrièr, lo Centre d’Art contemporanèu Le Lait vos prepausa una mòstra que recampa las òbras de 8 artistas : Persona Everyware.

« Persona », per la masca, o pel personatge tipe, fictiu, dotat de caracteristicas especificas.

« Everyware », neologisme compausat de l’anglés everywhere (pertot), e hard/software (material informatic), per designar l’informatic omnipresent.

A l’epòca del numeric, los artistas s’interèssan al ben comun, a l’anonimat e a la (des)construccion de l’identitat. Dins la vida vidanta, lo numeric pren de mai en mai de plaça : novèlas tecnologias numericas, desvolopament de l’intelligéncia artificiala, las rets socialas, los aparelhs connectats...

Amb aqueles otisses, las informacions son accessibles a totes, e circulan de preissa : tèxtes, imatges, vidèos, mai o mens personals. Permet tanben a cadun de s’exprimir, de partejar sas idèas, de criticar, pertot e sens relambi.

Los artistas jògan amb aquelas donadas amolonadas, las rendon visibles o invisibles, mesclant a l’encòp l’intime e lo collectiu, lo privat e lo public, lo real e la ficcion, lo sensible e la tecnologia.


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.