Pargue de léser Ubisoft
Visual pel futur centre de léser © Ubisoft

Es en projècte la creacion d'un centre dedicat a las industrias culturalas e mediaticas prèp de Besièrs a proximitat de Baissan. Lo complèxe auriá per nom : Studios Occitanie Méditerranée. Aculhiriá notadament un centre de léser.

En novembre de 2019, la Comission Nacionala del Debat Public decidiguèt de l'organizacion d'una concertacion al subjècte del desvolopament d'aqueste projècte. Qualques informacions son estadas publicadas sul site dedicat al projècte.

En novembre de 2021 lo productor de jòc vidèo Ubisoft comuniquèt de son costat sus la dubertura venenta d'un complèxe de divertiment associat a la marca e a l'univèrs de sos jòcs sus aquel futur site. Ja implantat en Region Occitània a Montpelhièr la societat Ubisoft trabalh a la definicion d'aquel centre de léser amb Storyland Studio. Aquò seriá lor primièr centre imersiu al mond.

La tecnologia que vòlon emplegar dicha Wander e desvolopada per Alterface, permetrà segon Mathilde Bresson (Location Based Entertainment Manager d'Ubisoft) « de viure una naracion imersiva en tres dimencions ».

Bruno Granja, fondator dels Studios Occitanie, se declarèt content « d'aculhir lo concèpte revolucionari del centre imersiu Ubisoft ».

Los Studios Occitanie Mediteranée que se deurián espandir sus 88 ectaras deurián dubrir en 2025. De restaurants, d'ostelariás e un estúdio de cinèma son tanben prevists sus plaça.


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.