Cronica En Òbra de julhet de 2022 del CIRDÒC.

Edito

Nombrosas son las collectivitats que desiran enriquesir lor ofèrta culturala per l’occitan. Las concertacions territorialas menadas per la Region Occitània an confirmat l’interès de las vilas e comunautats de comunas per una accion publica afortida. Una tendéncia que s’inscriu tan dins una mena de decentralizacion culturala assumida que dins la presa en compte d’una quista de sens dels publics. E, al títol de sas missions, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura propausa tres modèles de cooperacion per ne’n facilitar lo desvolopament.

Lo primièr consistís a metre a disposicion del sòci, d’unas ressorsas documentàrias (mòstras eissidas de son catalòg, bibliotèca nomada, seleccions musicalas...), lo segond d’i apondre mediacions adaptadas (que siagan educativas, patrimonialas o creativas) e lo tresen de portar son expertesa e son engenheriá dins lo domeni de la programacion al servici de la coproduccion.

Coma vertadièr servici public interregional del libre, del patrimòni e de l’accion cultura en occitan, lo CIRDÒC perseguís la sieuna dralha, la d’èstre util e inventiu per que visca la lenga.

Lo CIRDÒC
Julhet de 2022


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.