Festenal Sant Pau l'Occitana
Detalh de l'aficha del festenal Sant Pau l'Occitana

Se sebanarà del 5 al 7 d'agost de 2022 a Sant Pau en Fenolhedés lo festenal : Sant Pau l'Occitana.

San pau foguèt dempuèi de sègles al còr de las influéncias vengudas de cada costat dels Pirenèus. Foguèt d'en primièr ligada a la ciutat de Narbona, capitala de Septimània, mas tanben als comtes de Rasés, puèi de Cerdanha e de Barcelona.

Al sègle XIII, sos senhors s'opausan al rei de França. Es quasiment per asard que lo tractat de Corbelh fa passar Fenolhedés en 1258 del reialme d'Aragon al reialme de França, al quite moment ont s'afirman las identitats occitanas e catalanas.

A la revolucion, alara que son creats los departaments, Fenolhedés es partejat en doas, una part es restacada al departament d'Auda, l'autra, amb Sant Pau coma vila principala, als Pirenèus Orientals. Aquesta part de Fenolhedés es la sola partida d'aquel departament fasent part d'Occitània. Sa lenga pròpria es l'occitan. Lo festenal Sant Pau l'Occitana de Sant Pau es aquí cada an per o rapelar.

Aficha, Sant Pau l'Occitana

Programa, Sant Pau l'Occitana


Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.