Festenal Sant Pau l'Occitana
Detalh de l'aficha del festenal Sant Pau l'Occitana

Se sebanarà del 5 al 7 d'agost de 2022 a Sant Pau en Fenolhedés lo festenal : Sant Pau l'Occitana.

San pau foguèt dempuèi de sègles al còr de las influéncias vengudas de cada costat dels Pirenèus. Foguèt d'en primièr ligada a la ciutat de Narbona, capitala de Septimània, mas tanben als comtes de Rasés, puèi de Cerdanha e de Barcelona.

Al sègle XIII, sos senhors s'opausan al rei de França. Es quasiment per asard que lo tractat de Corbelh fa passar Fenolhedés en 1258 del reialme d'Aragon al reialme de França, al quite moment ont s'afirman las identitats occitanas e catalanas.

A la revolucion, alara que son creats los departaments, Fenolhedés es partejat en doas, una part es restacada al departament d'Auda, l'autra, amb Sant Pau coma vila principala, als Pirenèus Orientals. Aquesta part de Fenolhedés es la sola partida d'aquel departament fasent part d'Occitània. Sa lenga pròpria es l'occitan. Lo festenal Sant Pau l'Occitana de Sant Pau es aquí cada an per o rapelar.

Aficha, Sant Pau l'Occitana

Programa, Sant Pau l'Occitana


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.