Festenal Sant Pau l'Occitana
Detalh de l'aficha del festenal Sant Pau l'Occitana

Se sebanarà del 5 al 7 d'agost de 2022 a Sant Pau en Fenolhedés lo festenal : Sant Pau l'Occitana.

San pau foguèt dempuèi de sègles al còr de las influéncias vengudas de cada costat dels Pirenèus. Foguèt d'en primièr ligada a la ciutat de Narbona, capitala de Septimània, mas tanben als comtes de Rasés, puèi de Cerdanha e de Barcelona.

Al sègle XIII, sos senhors s'opausan al rei de França. Es quasiment per asard que lo tractat de Corbelh fa passar Fenolhedés en 1258 del reialme d'Aragon al reialme de França, al quite moment ont s'afirman las identitats occitanas e catalanas.

A la revolucion, alara que son creats los departaments, Fenolhedés es partejat en doas, una part es restacada al departament d'Auda, l'autra, amb Sant Pau coma vila principala, als Pirenèus Orientals. Aquesta part de Fenolhedés es la sola partida d'aquel departament fasent part d'Occitània. Sa lenga pròpria es l'occitan. Lo festenal Sant Pau l'Occitana de Sant Pau es aquí cada an per o rapelar.

Aficha, Sant Pau l'Occitana

Programa, Sant Pau l'Occitana


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.