Festenal Sant Pau l'Occitana
Detalh de l'aficha del festenal Sant Pau l'Occitana

Se sebanarà del 5 al 7 d'agost de 2022 a Sant Pau en Fenolhedés lo festenal : Sant Pau l'Occitana.

San pau foguèt dempuèi de sègles al còr de las influéncias vengudas de cada costat dels Pirenèus. Foguèt d'en primièr ligada a la ciutat de Narbona, capitala de Septimània, mas tanben als comtes de Rasés, puèi de Cerdanha e de Barcelona.

Al sègle XIII, sos senhors s'opausan al rei de França. Es quasiment per asard que lo tractat de Corbelh fa passar Fenolhedés en 1258 del reialme d'Aragon al reialme de França, al quite moment ont s'afirman las identitats occitanas e catalanas.

A la revolucion, alara que son creats los departaments, Fenolhedés es partejat en doas, una part es restacada al departament d'Auda, l'autra, amb Sant Pau coma vila principala, als Pirenèus Orientals. Aquesta part de Fenolhedés es la sola partida d'aquel departament fasent part d'Occitània. Sa lenga pròpria es l'occitan. Lo festenal Sant Pau l'Occitana de Sant Pau es aquí cada an per o rapelar.

Aficha, Sant Pau l'Occitana

Programa, Sant Pau l'Occitana


Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.