Un article de Jean-Pierre Hilaire dins lo jornal del conselh general d'Òlt e Garona - decembre de 2013 - pagina 18 :

L'occitan coma identitat d'Òut e Garona.

L’occitan existís dempuèi mila ans. Lingüisticament, la Val de Garona pòt servir de colomna dorsala. I son emplegadas de formas lengadocianas tenchadas de gascon. Sus la riba esquèrra la gasconitat s’afortís a flor e mesura qu’òm s’aluènha de Garona. Sus la riba dreita la lenga se desfà de sos traches gasconizants e s’afraira amb lo parlar brageiraqués mentre del costat de Duràs encontra un gascon lengadocianizat.

Lo departament es a la crosièra de tres dialèctes : gascon, lengadocian e nòrd-occitan. Fins a una data recenta, lo mond, suls mercats e dans las fièras comunicavan sens dificultat en emplegant cadun son dialècte.

La lenga d’òc, unificairitz, deschifranhava pas las diferéncias.

Se pòt parlar d’un miracle quand una lenga unís los òmes sens n’esfaçar las diférencias.

Mas uèi la lenga a recuolat. Ne demòra de traças fòrtas dins la toponimia, dins lo biais popular de parlar francés coma l’emplec del mot dròlle per exemple e plan segur dins l’accent que diferencia los que son nascuts aicí e los que venon d’endacòm mai. L’escomesa es de salvar la lenga e de la promòure, a l’escòla per las novèlas generacions e dins los corses publics pel monde bèl. Donc cal ensenhar una forma estandard de la lenga sens abandonar las variantas localas.

L’occitan, dins sa varietat gascona o lengadociana, es una compausanta màger de l’identitat d’Òut e Garona per la populacion quina que siá son origina.


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.