Un article de Jean-Pierre Hilaire dins lo jornal del conselh general d'Òlt e Garona - decembre de 2013 - pagina 18 :

L'occitan coma identitat d'Òut e Garona.

L’occitan existís dempuèi mila ans. Lingüisticament, la Val de Garona pòt servir de colomna dorsala. I son emplegadas de formas lengadocianas tenchadas de gascon. Sus la riba esquèrra la gasconitat s’afortís a flor e mesura qu’òm s’aluènha de Garona. Sus la riba dreita la lenga se desfà de sos traches gasconizants e s’afraira amb lo parlar brageiraqués mentre del costat de Duràs encontra un gascon lengadocianizat.

Lo departament es a la crosièra de tres dialèctes : gascon, lengadocian e nòrd-occitan. Fins a una data recenta, lo mond, suls mercats e dans las fièras comunicavan sens dificultat en emplegant cadun son dialècte.

La lenga d’òc, unificairitz, deschifranhava pas las diferéncias.

Se pòt parlar d’un miracle quand una lenga unís los òmes sens n’esfaçar las diférencias.

Mas uèi la lenga a recuolat. Ne demòra de traças fòrtas dins la toponimia, dins lo biais popular de parlar francés coma l’emplec del mot dròlle per exemple e plan segur dins l’accent que diferencia los que son nascuts aicí e los que venon d’endacòm mai. L’escomesa es de salvar la lenga e de la promòure, a l’escòla per las novèlas generacions e dins los corses publics pel monde bèl. Donc cal ensenhar una forma estandard de la lenga sens abandonar las variantas localas.

L’occitan, dins sa varietat gascona o lengadociana, es una compausanta màger de l’identitat d’Òut e Garona per la populacion quina que siá son origina.


Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).