ostal-marmandes10/2016 - Lo departament d'Òlt e Garona comunica - Après un an e mièg de trabalh de l’ATP (Arts e Tradicions Popularas), l’Ostau Marmandés durbissiá sas pòrtas lo 1ièr de septembre de 2016 dins l’ancian « Ostal dels Mestièrs d’art » carrièra Labat a Marmanda. Regroparà en un sol lòc totas las activitats dels ATP.

Aquel Ostau Marmandés es :

  • un centre de diffusion de la cultura occitana dins lo Marmandés : corses d’occitan (gascon e lengadocian), aprentissatge de las danças tradicionalas, practica instrumentala (acordeon diatonic), talhièrs de teatre, velhadas gasconas, cants polifonics ;
  • un musèu de las tradicions popularas e un lòc de mòstras : coifas, vestits, aisinas, jòcs tradicionals ;
  • un centre de ressorsas per la creacion en occitan : bibliotèca, documents inedits, collectatges en rasal amb las associacions del departament e de la region ;
  • un centre de formacion : estagis de lenga, de musica, de dança, de cant, de teatre ;
  • un lòc de vida e d’animacion dubèrt al public : per de visitas organizadas (grops, escolans, associacions) e d’animacions (conferéncias, seradas contadas, musica e danças), cafè occitan (parlar e entendre la lenga al torn d’un cafè).

[site de l'ATP]


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.