vahana-airbus Lo grop industrial europèu Airbus trabalha sus una nòva categoria de veïcul, lo Vahana, mena d'ibrid entre avion a elice e drone.

Vahana en sanscrit designa l'èsser o l'objècte que veïcula una divinitat, divinitat que, plan sovent, lo vahana simboliza.

Aquel projècte es portat per una de las filialas d’Airbus : A³ que representa lo grop dins la Silicon Valley en Califòrnia.

Las tecnologias necitats per desvolopar aquel tipe de veïcul venon maduras e los ingeniaires d'A³ preveson, ongan en 2017, de far los primièrs tèsts.

De qué cal ?

  • De materials leugièrs e resistents, per bastir tot simplament l'aparelh, far son còrs, son estructura. I son, produches a basa de fibre de veire o de carbone.
  • De calculators pro poderoses e pichons per dire de poder aisidament dintrar dins d'estructuras aital ; son eles que pilotan aqueles veïculs que son generalament tre la debuta prevists per èsser autonòm.
  • L'energia. Aquí lo picar de la dalha. Encara uèi las batariás contenon un quantitat d'energia pro febla per un pes consequent, mas permetan d'obténer de produches amb un bon nivèl d'autonomia e de poténcia. L'industria automobila o pròva cada jorn, e Airbus tanben amb son pichon avion electric : l'E-Fan [ligam], primièr avion electric.
  • L'informacion. Per se poder pilotar, èsser segur, l'aparelh deu aver accès a de donadas precisas : posicion, altituda... Lo malhum internet, las conexions sens fials, la geolocalizacion, tot aquò es disponible e dins la man de cadun. S'aquò pòt dintrar dins un telefonet !

Lo Vahana serà un pichon veïcul amb per ròtle de transportar una persona, essencialament en mitan urban.

Aquí exactament çò que ne dis lo grop dins sa comunicacion : « To address the rising concern of rush-hour traffic, Airbus is seeking skywards for solutions to relieve urban congestion. A³, the Silicon Valley arm of Airbus, revealed its secret flying-car project named Vahana, a single-manned, autonomously piloted aircraft. The aircraft is composed of eight rotors on two sets of wings, both of which tilt depending on whether the vehicle is flying vertically or horizontally. The project was initiated in early 2016 and is considered one of the first pursuits of A³. »

 

vahana-vol

vahana-open

 

Lo grop Airbus a un autre projècte que el prevei de s'interessar al transpòrt collectiu : CityAirbus [ligam]

De seguir.


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.