Après Volocopter e Airbus que realizèran ongan lors primièrs vòls d'ensag per lors taxis volants, es la societat Lilium que al mes d'octobre desvelèt d'imatges de son veïcul en operacion.

L'entrepresa basada a Munich desvolopa dempuèi 2015, data de sa creacion, un sistèma de taxi volant. Lor primièr vòl en condicion reala foguèt realizat en 2019.

Lo veïcul pòt carrejar cinc personas : quatre passatgièrs e un menaire. Son trenta sièis motors electrics que permetan a l'aparelh de s'enairar e d'aterrar verticalament.

Los vòls podrián durar fins a una ora permetent de cobrir entrò a 300 quilomètres. Lor tòca es de poder deservir los centres de las vilas e los aeropòrts, e de levar aital las constrenchas impausadas per la densitat urbana que rend dificile los desplaçaments al sòl.


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.