ITER
Plan del reactor d'ITER tal que previst per sos conceptors © Eurofusion

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Lo projècte debutèt en 2006 amb la signatura d'un tractat internacional. L'objectiu es de poder mestrejar la fusion de l'idrogèn. Per aquò far un tokamak de granda dimencion es estat concebut. Après aver bastidas las enfrastructuras exterioras, terrassament, construccion dels bastiments, es ara a un element clau, lo reactor, d'èsser construch.

L'assemblatge deu durar almens entrò a 2024. ITER deuriá produsir lo sieu primièr plasma a la fin de 2025 o a la debuta de 2026.

Se los resultats son en adeqüacion amb las previsions, podriá fonciona en plena potencia vèrs 2035.

Son mai de 2 300 obrièrs que dempuèi 2010 an trabalhat sul site de Cadaracha. Lo budgèt previst es de 20 miliards d'èuros. Trente cinc païses participan al projècte.


Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.