Starship SN15 05/05/2021
Lo Starship SN15 après son vòl lo 5 de mai de 2021 © SpaceX

Lo Starship SN15 se pausèt coma cal

Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt sens problèmas.

Dempuèi 2020 sus la basa texana de Boca Chica SpaceX ensaja son Starship. Son las recuperacions après de vòls en nauta altitud que encara pausavan problèma al constructor.

Après un tal vòl lo 5 de mai de 2021 l'aparelh SN15 (Serial Number 15) reüssiguèt a se pausar coma cal.

Montèt a un detzenat de quilomètres de nautor, puèi los motors se son escantits, la fusada tornèt davalar sens problèma. Los motors se son tornarmai alucats per aterrar. E aqueste còp tot s'es plan passat : pas d'explosion.

Aqueles Starships desvolopats per SpaceX seràn los segonds estatges de las fusadas previstas dins l'encastre del programa Artemis de la NASA per anar sus la Luna.


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.