Lo VSS Unity lo 11/07/2021
Lo VSS Unity en vòl lo 11 de julhet de 2021 © Virgin Galactic

Primièr vòl amb de passatgièrs per Virgin Galactic

Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.

Lo fondator de la societat Richard Branson èra del viatge amb tres de sos emplegats. Se dubrís aital lo talh del çò dich torisme espacial.

L'aparelh despassèt pas pr'aquò la linha de Kármán que, segon la Federacion Aeronautica Internacionala (FAI) fixa lo limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci. Aquesta es a 100 Km de naut. Lo VSS Unity, vaissèl emplegat per l'ocasion, montèt pas qu'a 85,3 Km.

Jeff Bezos el tanben actiu dins lo domèni amb sa societat Blue Origin deu volar lo 20 de julhet. Considèra que lo vòl de son concurent es pas un vòl dins l'espaci essent qu'es demorat jol la linha de Kàrmàn.

El de son costat prevei de far montar lo mond a un pauc mai de 100 Km.

En fin d'annada un tresen actor, Elon Musk amb SpaceX e sos Dragons (capsulas abitadas), deuriá plegar lo match : prevei de mandar de toristes pendent qualques jorns en orbita a qualques centenats de quilomètres.


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.