Ariane 5 lo 25/12/2021
Ariane 5 al descolatge lo 25 de decembre de 2021 amb lo telescòpi James Webb a bòrd © ESA

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Es una fusada Ariane 5 que foguèt emplegada per sa misa en orbita. Aqueste telescòpi es lo mai gròs e lo mai poderós jamai mandat dins l'espaci.

Li calrà quatre setmanas abans de poder començar son trabalh, lo temps de se metre corrèctament en orbita, de desplegar sos panèls solaris e autres panèls de proteccion o d'aprestar sos sistèmas optics. Serà plaçat al punt de Lagrange L2.

Sa concepcion es estada bailejada per la NASA. An collaborats al projècte las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA).

Aquel telescòpi serà dedicat a l'observacion de las estelas amb per objectiu de ne saupre mai sul procèssus que permetèt lor formacion. S'interessarà tanben a las exoplanetas : amassarà de donadas que permetràn als cercaires de definir amb precision la composicion de lors atmosfèras.

La NASA met a disposicion un site per saupre exactament la posicion del telescòpi.

Ariane 5 e James Webb

Esquèma de la fusada Ariane 5 amb, embarcat, lo telescòpi James Webb


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.