V-MAX junh de 2023
Traça de fum daisssadas per l'ensag del V-MAX lo 26 de junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Aqueste demonstrator en cors de desvolopament a per nom V-MAX. Pòt anar fins a Mach 5, mai de 6 000 Km/h, e deu aver una trajectòria imprevisibla a man de trompar los sistèmas de defensa antiaerians.

La Direccion Generala de l'Armament comuniquèt sus l'eveniment precisant que « las analisas tecnicas de las nombrosas donadas recampadas pendent tota la durada de l'ensag son en cors per ne tirar los ensenhaments necites per las seguidas dels vòls experimentals. »

Lo programa V-MAX debutèt en 2019 jos la mestresa d'òbra d'ArianeGroup.

De pel mond, tres païses trabalhan sus aquel tipe d'armament : Estats-Units, China e Russia.

Aquel tipe de missil deu poder cambiar, aviat, de trajectòria per fin de pèrdre los eventulas sistèmas prevists per l'enemic per los destrusir.


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.