La vila de Tolosa Dins lo sieu magazine d'informacion del mes de julhet de 2018 à Toulouse presentava una entrevista d'Emmanuelle Robert, guida a Tolosa. L'article :

Descubrir la cultura viva dins la vila d'uèi

Emmanuelle Robert es guida conferencièra a Tolosa dempuèi 15 ans. Passionada per sa ciutat, prepausa de visitas titoladas : Toulouse l'occitane.

Cossí vos sètz trobada en carga d'aquela visita occitana ?

Es una ofèrta qu'existissiá ja, mas al moment que cambièt lo nom de la Region, l'Ofici de Torisme decidiguèt de la relançar e de la tornar trabalhar. Me foguèt demandat de me ne mainar perque la cultura occitana m'interessa. Soi de Tolosa e, fa d'annadas, me demandèri çò que me permetiá de dire qu'èri d'aicí. Voliái comprene perqué aviái un accent, perqué emplegavi de mots d'una autra lenga e perqué o sabiái pas. Tot aquò me menèt a l'occitan, qu'amai ma grand parlava. Ara, preni de corses e ai inscrit mos enfants en classa bilingüa. Aprene una lenga lor dubrirà l'esperit, e coma son de Tolosa, fan d'occitan. Los empacharà pas de ne parlar d'autras pus tard.

Es vòstre interés per la cultura e l'istòria localas que vos menèt a èsser guida ?

Per èsser guida, segur, cal aimar cultura e vièlhas pèiras, mas cal tanben aver l'amor del partatge. Saber transmetre es tant important coma lo saber tot cort, e l'avantatge dins aquel mestièr, es que lo mond venon perqué son interessats. Una visita se prepara, que se pòt pas resumir a la repeticion de coneissenças apresas de còr. Cal soscar a la mesa en scèna, a las illustracions dins la vila, al temps de passejada, de pausa, etc. E puèi pòt totjorn evoluar. Integri dins ma passejada occitana de coneissenças que descubrissi cada jorn.

L'occitan es plan present a Tolosa, de qué prepausa de veire la visita ?

La descubèrta se fa en doas oras. Comença al Capitòli, amb la crotz emblematica, puèi caminam de Sant Sarnin als Jacobins, en passant per la Daurada ont es enterrat lo poèta Godolin, per acabar a l'Ostal d'Occitània. Evocam l'istòria dempuèi los Visigòts, e pus tard los catars, e parlam de la lenga e sa diversitat de dialectes, mas l'idèa es sustot de mostrar çò qu'es aquela cultura e aquel territòri uèi. Qual son lo mond que parlan l'occitan, los creators que lo fan viure, sa preséncia al quotidian dins la vila. Aqueste estiu, serem acompanhats d'una corala que cantarà per illustrar çò que dirai. Una descubèrta entre votz parlada e votz cantada.


Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).