lei-occitanLa lenga occitana es oficiala en Catalonha, vaquí lo tèxt de la Lei der occitan, aranés en Aran .pdf [ligam]

Extrach p2 : "L’oficialitat de la lenga occitana es estada una hita importanta en lo nòu Estatut de Catalonha : d’una banda, perque constituissi un acte de justícia istorica e de reconeissença de la pluralitat lingüistica de Catalonha (e de l’especificitat nacionala que supausa la Val d’Aran), e, de l’autra, perque servís d’exemple positiu per d’autras nacions amb minoritats istoricas arreu d’Euròpa.

Lo procès de desplegament de l’oficialitat de l’occitan atrai l’atencion d’aqueles que trabalhan per preservar la diversitat lingüistica e culturala d’Euròpa (un dels pilars reconeguts coma font de valors partejadas a l’Union Europèa) e dona a Catalonha una posicion avançada a l’ora de trabalhar en favor de las minoritats lingüisticas (de situacions coma la de l’aranesa a l’Aran se’n pòdon trobar a fòrça autres endrechs, tant dins l’UE cossí defòra). La defensa de l’occitan, doncas, contribuissi pas solament a preservar lo nòstre patrimòni lingüistic, mas tanben a far aital la nòstra contribucion a la preservacion de las minoritats lingüisticas e nacionalas a Euròpa."

Bernat Joan i Marí - Secretari de Politica Lingüistica


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.