lei-occitanLa lenga occitana es oficiala en Catalonha, vaquí lo tèxt de la Lei der occitan, aranés en Aran .pdf [ligam]

Extrach p2 : "L’oficialitat de la lenga occitana es estada una hita importanta en lo nòu Estatut de Catalonha : d’una banda, perque constituissi un acte de justícia istorica e de reconeissença de la pluralitat lingüistica de Catalonha (e de l’especificitat nacionala que supausa la Val d’Aran), e, de l’autra, perque servís d’exemple positiu per d’autras nacions amb minoritats istoricas arreu d’Euròpa.

Lo procès de desplegament de l’oficialitat de l’occitan atrai l’atencion d’aqueles que trabalhan per preservar la diversitat lingüistica e culturala d’Euròpa (un dels pilars reconeguts coma font de valors partejadas a l’Union Europèa) e dona a Catalonha una posicion avançada a l’ora de trabalhar en favor de las minoritats lingüisticas (de situacions coma la de l’aranesa a l’Aran se’n pòdon trobar a fòrça autres endrechs, tant dins l’UE cossí defòra). La defensa de l’occitan, doncas, contribuissi pas solament a preservar lo nòstre patrimòni lingüistic, mas tanben a far aital la nòstra contribucion a la preservacion de las minoritats lingüisticas e nacionalas a Euròpa."

Bernat Joan i Marí - Secretari de Politica Lingüistica


Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.