lei-occitanLa lenga occitana es oficiala en Catalonha, vaquí lo tèxt de la Lei der occitan, aranés en Aran .pdf [ligam]

Extrach p2 : "L’oficialitat de la lenga occitana es estada una hita importanta en lo nòu Estatut de Catalonha : d’una banda, perque constituissi un acte de justícia istorica e de reconeissença de la pluralitat lingüistica de Catalonha (e de l’especificitat nacionala que supausa la Val d’Aran), e, de l’autra, perque servís d’exemple positiu per d’autras nacions amb minoritats istoricas arreu d’Euròpa.

Lo procès de desplegament de l’oficialitat de l’occitan atrai l’atencion d’aqueles que trabalhan per preservar la diversitat lingüistica e culturala d’Euròpa (un dels pilars reconeguts coma font de valors partejadas a l’Union Europèa) e dona a Catalonha una posicion avançada a l’ora de trabalhar en favor de las minoritats lingüisticas (de situacions coma la de l’aranesa a l’Aran se’n pòdon trobar a fòrça autres endrechs, tant dins l’UE cossí defòra). La defensa de l’occitan, doncas, contribuissi pas solament a preservar lo nòstre patrimòni lingüistic, mas tanben a far aital la nòstra contribucion a la preservacion de las minoritats lingüisticas e nacionalas a Euròpa."

Bernat Joan i Marí - Secretari de Politica Lingüistica


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.