lei-occitanLa lenga occitana es oficiala en Catalonha, vaquí lo tèxt de la Lei der occitan, aranés en Aran .pdf [ligam]

Extrach p2 : "L’oficialitat de la lenga occitana es estada una hita importanta en lo nòu Estatut de Catalonha : d’una banda, perque constituissi un acte de justícia istorica e de reconeissença de la pluralitat lingüistica de Catalonha (e de l’especificitat nacionala que supausa la Val d’Aran), e, de l’autra, perque servís d’exemple positiu per d’autras nacions amb minoritats istoricas arreu d’Euròpa.

Lo procès de desplegament de l’oficialitat de l’occitan atrai l’atencion d’aqueles que trabalhan per preservar la diversitat lingüistica e culturala d’Euròpa (un dels pilars reconeguts coma font de valors partejadas a l’Union Europèa) e dona a Catalonha una posicion avançada a l’ora de trabalhar en favor de las minoritats lingüisticas (de situacions coma la de l’aranesa a l’Aran se’n pòdon trobar a fòrça autres endrechs, tant dins l’UE cossí defòra). La defensa de l’occitan, doncas, contribuissi pas solament a preservar lo nòstre patrimòni lingüistic, mas tanben a far aital la nòstra contribucion a la preservacion de las minoritats lingüisticas e nacionalas a Euròpa."

Bernat Joan i Marí - Secretari de Politica Lingüistica


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.