lei-occitanLa lenga occitana es oficiala en Catalonha, vaquí lo tèxt de la Lei der occitan, aranés en Aran .pdf [ligam]

Extrach p2 : "L’oficialitat de la lenga occitana es estada una hita importanta en lo nòu Estatut de Catalonha : d’una banda, perque constituissi un acte de justícia istorica e de reconeissença de la pluralitat lingüistica de Catalonha (e de l’especificitat nacionala que supausa la Val d’Aran), e, de l’autra, perque servís d’exemple positiu per d’autras nacions amb minoritats istoricas arreu d’Euròpa.

Lo procès de desplegament de l’oficialitat de l’occitan atrai l’atencion d’aqueles que trabalhan per preservar la diversitat lingüistica e culturala d’Euròpa (un dels pilars reconeguts coma font de valors partejadas a l’Union Europèa) e dona a Catalonha una posicion avançada a l’ora de trabalhar en favor de las minoritats lingüisticas (de situacions coma la de l’aranesa a l’Aran se’n pòdon trobar a fòrça autres endrechs, tant dins l’UE cossí defòra). La defensa de l’occitan, doncas, contribuissi pas solament a preservar lo nòstre patrimòni lingüistic, mas tanben a far aital la nòstra contribucion a la preservacion de las minoritats lingüisticas e nacionalas a Euròpa."

Bernat Joan i Marí - Secretari de Politica Lingüistica


Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.