Vestits tenches amb de pastèl

Vestits tenches amb de pastèl

Al mes de genièr de 2025 lo Region Occitània comunicava sus son site Internet en occitan sus la cultura del pastèl en Lauragués.

País de Cocanha en Occitània

Cocanha ! L’origina del mòt es malsegura. I a mai d’una explicacion possibla. I a, benlèu, una anciana etimologia perduda que remontariá a una tèrra d’abondància, un mite present dins totas las culturas europèas.

Avèm un vertadièr país de Cocanha que designa, despuèi la debuta del sègle XVI, l’espaci comprés dins lo triangle Albi-Tolosa-Carcassona. Foguèt un terrador ont se desvolopèt la cultura del pastèl, una flor que dona la famosa color blava dels tenchurièrs*. Lo succès d’aquela economia del pastèl qu’èra vendut fins en America, embarcat suls batèus dins lo pòrt de Bordèu via Garona, enrequisèt de familhas entièras.

Lo famós Ostal d’Assezat de Tolosa foguèt realizat mercés a la fortuna tirada d’aquel comèrci. La flor, un còp recoltada, èra esquichada e transformada en bòlas qu’apelavan « cocanhas »*. L’expression vendriá d’aquí ? Sembla mai anciana e es puslèu una istòria de rencontre : lo mite del país de Cocanha se mesclèt amb la realitat de l’abondància locala, tot aquò faguèt pas qu’un, fin finala.

Uèi, aquel terraire reivendica son Istòria e ne repren lo nom. Ara la cultura del pastèl repren, d’agricultors se mandan dins l’aventura e d’entrepresas regionalas trabalhan lo produch, en textil, en cosmetica, en pintura, coma a Labèja amb lo musèu e lòc de produccion : Terre de pastel o a Leitora, amb l’entrepresa Bleu de Lectoure...

Region Occitània lo 29/01/25

Nòta d'occitanparis.com  :

* Son las fuèlhas del pastèl que son emplegadas per ténher e non pas las flors.


Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.