Dissabte 12 de genièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), vesprada poëtica e provençala amb Gui Matieu, Mèstre en Gai Saber. Presentarà le sieu libre : Naissença de Miejanuech, que ven d’espelir.

Dissabte 26 de genièr de 2013 : 14:30, sala 3, al primièr, escalièr M, ala Soufflot, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins totes los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, Radio País, le CREO de la Talvera e le Club Occitan de Noisy.

Dissabte 16 de febrièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra d’Antoine Fabre, dich Fabre d’Olivet (1767-1825), autor de Les troubadours, poésies occitaniques du XIIIème siècle (1803-1804), La langue d’Oc rétablie (manuscrit editat en 1990).

Dissabte 23 de març de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Brigitte Saouma, filosòfa : La notion d’Amour chez saint-Bernard et les troubadours.


Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.