Dissabte 12 de genièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), vesprada poëtica e provençala amb Gui Matieu, Mèstre en Gai Saber. Presentarà le sieu libre : Naissença de Miejanuech, que ven d’espelir.

Dissabte 26 de genièr de 2013 : 14:30, sala 3, al primièr, escalièr M, ala Soufflot, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), Dictada Occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins totes los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb le cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, Radio País, le CREO de la Talvera e le Club Occitan de Noisy.

Dissabte 16 de febrièr de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Krystel Maurin : la vida e l’òbra d’Antoine Fabre, dich Fabre d’Olivet (1767-1825), autor de Les troubadours, poésies occitaniques du XIIIème siècle (1803-1804), La langue d’Oc rétablie (manuscrit editat en 1990).

Dissabte 23 de març de 2013 : 14:30, sala 110, facultat de drech París-Panteon (12, plaça del Panteon 75005), conferéncia de Brigitte Saouma, filosòfa : La notion d’Amour chez saint-Bernard et les troubadours.


Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.