Dictada a París los organizators comunican : "Lo dissabte 26 de genièr de 2013 las associacions occitanas de Paris e d'Iscla de França:

- l'IEO-Paris,
- Los Amics de la Lenga d'òc (Lo Felibrige),
- L'AperÒc de Paname Occitania Studio,
- Lo Club Occitan de Noisy le Grand-Marne la vallée,
- lo CREO de la Talvera (Triel sur seine),
- Radio Pays (Montreuil),
- Calabrun (Rambouillet),
- Passerelles des Langues et Cultures (Vauréal-Cergy-Pontoise),

"organisèron a l'Universitat Panteon-Sorbona la tresenca dictada Occitana a París amb un tèxt de l'autor lengadocian Claudi Assemat e un tèxt de l'autor provençal Gui Matieu.

"Una trentenada de personas aguèron l'astre d'assistir en primièra partida a una animacion de las actrises bearnesas Las Daunas de Hum que presentèron un tròç de lor espectacle "Iniciacion al vaudo bearnès" que balhèt de vam als participants. Aprèp tant de decas que faguèrem e los prèmis, beuguèrem lo veire de l'amistat.

"Grand mercés a totes per aquela capitada."

 

fotografia-dictada-2013-1

Joan-Francés Còstes, Gui Matieu, Patrici Roques

 

fotografia-dictada-2013-2

Las daunas de hum

Fotografias de Alexis Quentin.


Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.