Dictada a París los organizators comunican : "Lo dissabte 26 de genièr de 2013 las associacions occitanas de Paris e d'Iscla de França:

- l'IEO-Paris,
- Los Amics de la Lenga d'òc (Lo Felibrige),
- L'AperÒc de Paname Occitania Studio,
- Lo Club Occitan de Noisy le Grand-Marne la vallée,
- lo CREO de la Talvera (Triel sur seine),
- Radio Pays (Montreuil),
- Calabrun (Rambouillet),
- Passerelles des Langues et Cultures (Vauréal-Cergy-Pontoise),

"organisèron a l'Universitat Panteon-Sorbona la tresenca dictada Occitana a París amb un tèxt de l'autor lengadocian Claudi Assemat e un tèxt de l'autor provençal Gui Matieu.

"Una trentenada de personas aguèron l'astre d'assistir en primièra partida a una animacion de las actrises bearnesas Las Daunas de Hum que presentèron un tròç de lor espectacle "Iniciacion al vaudo bearnès" que balhèt de vam als participants. Aprèp tant de decas que faguèrem e los prèmis, beuguèrem lo veire de l'amistat.

"Grand mercés a totes per aquela capitada."

 

fotografia-dictada-2013-1

Joan-Francés Còstes, Gui Matieu, Patrici Roques

 

fotografia-dictada-2013-2

Las daunas de hum

Fotografias de Alexis Quentin.


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.