Dictada a París los organizators comunican : "Lo dissabte 26 de genièr de 2013 las associacions occitanas de Paris e d'Iscla de França:

- l'IEO-Paris,
- Los Amics de la Lenga d'òc (Lo Felibrige),
- L'AperÒc de Paname Occitania Studio,
- Lo Club Occitan de Noisy le Grand-Marne la vallée,
- lo CREO de la Talvera (Triel sur seine),
- Radio Pays (Montreuil),
- Calabrun (Rambouillet),
- Passerelles des Langues et Cultures (Vauréal-Cergy-Pontoise),

"organisèron a l'Universitat Panteon-Sorbona la tresenca dictada Occitana a París amb un tèxt de l'autor lengadocian Claudi Assemat e un tèxt de l'autor provençal Gui Matieu.

"Una trentenada de personas aguèron l'astre d'assistir en primièra partida a una animacion de las actrises bearnesas Las Daunas de Hum que presentèron un tròç de lor espectacle "Iniciacion al vaudo bearnès" que balhèt de vam als participants. Aprèp tant de decas que faguèrem e los prèmis, beuguèrem lo veire de l'amistat.

"Grand mercés a totes per aquela capitada."

 

fotografia-dictada-2013-1

Joan-Francés Còstes, Gui Matieu, Patrici Roques

 

fotografia-dictada-2013-2

Las daunas de hum

Fotografias de Alexis Quentin.


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria