06-11-2010 - Informacion - Besièrs : Claudi Alranc prèsta sa pluma a la vila de Besièrs.

"Aprèp d'escambis nombroses sus la situacion de la creacion regionala e lo ròtle iniciaire qu'aguèron istoricament las ciutats dins la vida culturala, la Vila de Besièrs pren una iniciativa originala, votada al Conselh Municipal. 

"Besièrs passa comanda de doas escrituras teatralas, l'una en occitan, l'autra en francés, a dos autors plan coneguts dels besierencs. S'agís pel francés de Jean-Pierre Pelaez, qu'escriurà una seguida al famós Barillet. Per l'occitan serà Claude Alranq del Teatre la Rampe TIO, que prepausarà un tèxt orientat cap a la relacion folastra entre mèstre e vailet.

"Aquela demanda de la Comuna de Besièrs es originala per mantunas rasons. Prepausa una iniciativa de dinamizacion de la creacion regionala e pas sonque una reaccion a de prepausicions. Originalitat de segur, per la presa en compte de las doas lengas, occitan e francés. Originalitat enfin, perque amb aquelas comandas a partir de l'escritura, la Vila pren lo procediment de creacion a la basa."

Sorsa TIO ligam


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.