logo-occitanica

Lo site Occitanica ven de dubrir.

Presentacion : Occitanica es un projècte de mediatèca virtuala dins l'accepcion tota d'aqueste mot :

  • del meteis biais que dins una mediatèca publica "fisica" o "reala", de bibliotecaris desvolopan e enriquison Occitanica a respècte dels besonhs dels publics variats de uèi. Rason perqué podètz intervenir dins lo desvolopament d'Occitanica, que podètz exprimir en linha vòstres besonhs documentaris per exemple : nos podètz demandar de numerizar tala o tala òbra en particular, nos assabentar de vòstres espèrs (tèmas que vos interèsson, recèrcas que volètz menar, centres d'interès que vos agradan, etc.), e podètz avalorar tanben los contenguts en linha (nos podètz prepausar de complements d'informacion, una correccion de contengut argumentada... Ajatz pas paur d'o nos far passar !)
  • una mediatèca prepausa una diversitat bèla de mèdias porgits al public. Pr'amor d'aquò, tant las colleccions coma los contenguts publicats dins Occitanica se limitan pas a de tèxtes o d'imatges. Occitanica vos prepausa un fum d'intradas dins la lenga e la cultura occitana : mòstras virtualas, e-maletas pedagogicas, libres e tèxtes ancians numerizats, vidèos documentàrias, registraments sonòrs, etc.
  • una mediatèca, aquò's tanben un servici de mediacion cap a la cultura e als sabers. Per o far, s'apiejam sus las competéncias d'ensenhaires, de cercaires o d'especialistas per que produscan de contenguts d'introduccion e d'explicacion a l'entorn de las ressorças patrimonialas d'accès malaisit. Aisirà l'intrada dins las òbras, notadament quand l'internauta mestreja pas la lenga e la cultura occitana.
  • una mediatèca collectiva : administrada pel CIRDÒC-Mediatèca occitana, establiment public de vocacion interregionala cargat de conservar, senhalar e valorar lo patrimòni occitan, Occitanica es una aisina estructuranta compartida e enriquesida per la ret dels actors del patrimòni, de la cultura e de la recèrca en domeni occitan.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.