Presentacion del libre Histoire du félibrige (1854-1896) de Gaston Jourdanne  dins la revista Mont-Segur - n°5 - 1897 (grafia modernizada) :

Venèm de legir las primièras espròvas d'aquel trabalh sortit de la pluma de nòstre valent amic Gaston Jourdanne, e volèm dire tot lo gaug que nos an causat. Amb una paciéncia e una erudicion de benedictin, Jourdanne a reculhit e amolonat totis los documents tocant lo Felibrige e n'a tirat de son sicap una istòria coma nòstra Renaissença n'a pas aguda dusca ara.

Dusca ara, Alemands, Angleses, Americans, Sicilians èran los sols qu'estudiavan lo Felibrige. En França, aquel trabalh tentava degun. Es totjorn atal, e se volètz èsser profètas, felibres, mos amics, vos calrà anar « de la man d'eilà la mar », coma disiá lo paure e grand Aubanèl !

Tre que l'òbra de Gaston Jordanne aurà parescut, ne reparlarem coma se deu.

Jan Doc


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.