Presentacion del libre Histoire du félibrige (1854-1896) de Gaston Jourdanne  dins la revista Mont-Segur - n°5 - 1897 (grafia modernizada) :

Venèm de legir las primièras espròvas d'aquel trabalh sortit de la pluma de nòstre valent amic Gaston Jourdanne, e volèm dire tot lo gaug que nos an causat. Amb una paciéncia e una erudicion de benedictin, Jourdanne a reculhit e amolonat totis los documents tocant lo Felibrige e n'a tirat de son sicap una istòria coma nòstra Renaissença n'a pas aguda dusca ara.

Dusca ara, Alemands, Angleses, Americans, Sicilians èran los sols qu'estudiavan lo Felibrige. En França, aquel trabalh tentava degun. Es totjorn atal, e se volètz èsser profètas, felibres, mos amics, vos calrà anar « de la man d'eilà la mar », coma disiá lo paure e grand Aubanèl !

Tre que l'òbra de Gaston Jordanne aurà parescut, ne reparlarem coma se deu.

Jan Doc


Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.