Sul collòqui d’Albi d'octobre de 2015 dedicat a la sociolingüistica, l'IEO, dins son magazine Lo Diari numèro 27, communica.

Una politica sociolingüistica per l’occitan

Dissabte 31 d’octobre 2015, Espaci conferéncias 9 plaça Edmond Canet, Albi, 10h

Per aquela tresena edicion, dins lo quadre del Festenal Occitània, çò que cal apelar le Collòqui d’Albi es al rendètz-vos de totes los que vòlon participar a la recèrca e a la concepcion d’una politica sociolingüistica al benefici de l’occitan. Politica que permete la subrevivéncia e lo creis de son usatge.

L’Institut d’Estudis Occitan de Nauta Garona (IEO 31) s’es ligat a l’Institut Canadien de Recherche sur les Minorités Linguistiques (ICRML de Moncton al Nòu Brunswick) dempuèi d’annadas. De fet, lo Canadà francofòn es pionièr dins le domeni de las politicas lingüisticas a menar per salvar las lengas en situacion minoritària. Nòstres amics canadians an mai de 50 ans d’avança sus Euròpa dins la capacitat de realizar concretament talas politicas e es donc particularament interessant de se sarrar de lor experiéncia per ensajar de n’aprofeitar per l’occitan.

L’IEO 31, organizator del Festenal Occitània, a pres en compte la volontat del Centre Cultural Occitan d’Albi (CCOA), cercle local de l’Institut d’Estudis Occitans de Tarn, IEO 81, de menar una reflexion sul « desvolopament d’un usatge per l’occitan » al moment que les locutors naturals son a mand de desaparéisser, ont la transmission familiala es rara e ont los mejans diponibles per son ensenhament tan dins l’Educacion Nacionala coma dins las escòlas immersivas Calandretas son pas al nivèl de la situacion. Es atal que dempuèi 2013 lo collòqui d’Albi, es propausat a totes los actors de l’occitanisme e en particular al mitan associatiu qu’a besonh mai que jamai de se rescontrar, de se confrontar e de definir una estrategia comuna capabla d’assegurar un avenidor a l’occitan al profièit de l’ensemble de la societat. Aquesta annada, doas novèlas contribucions d’importància permetràn d’enriquesir la reflexion e de dubrir les debats a partir de dadas novèlas.

Lo matin : Fabrice Bernissan, Doctor en Lingüistica, Director de l’estudi L’occitan-gascon dans les Pyrénées centrales : situation sociolinguistique, nombre de locuteurs et représentations dans les Hautes-Pyrénées nos balharà punts essencials dels sieus estudis que somet a critica d’unas certituds o d’unes prejutjats de l’occitanisme : nombre de locutors, estrategia de reviscolatge, professionalizacion, denominacion de la lenga.

Al vèspre : Eric Forgues, Director de l’ICRML, Doctor en Sociologia e especialista de las lengas minoritàrias, en duplex de l’Universitat de Moncton, amb Jean-Paul Becvort, Director de l’IEO 31 e Alexandre Perrot, en 5ena annada a Sciences Po. Tolosa, balharàn las primièras analisis de l’enquèsta sociolingüistica qu’an menada pendent sièis meses sus Les motivations de l’engagement en faveur de la langue et de la culture occitanes ou des pays d’oc. Aquesta enquista, la primièra d’aquesta mena, realizada en dos tempses, permetèt primièr d’aver d'entretens aprigondits amb 14 personalitats plan investidas dins lo domeni e apartenent a de tendéncias ideologicas plan divèrsas, puèi d’ofrir un sondatge a l’ensemble de las rets ligadas a l’occitan o a la lenga d’òc, sondatge realizat per mai de 1 200 personas ! Las primièras analisis meton al clar l’estat de division de l’ensemble associatiu, una abséncia d’estrategia comuna, fracturas ideologicas de còps que i a importantas entre d’unes e de tota manièra l’inexisténcia de dinamica collectiva reala, de lòc o d’instància facilitant lo trabalh de forum necessari per definir una plataforma comuna que siá digna dels enjòcs !

Lo collòqui es organizat per l’IEO 31, l’ICRML, le CCOA, l’IEO 81, l’IEO MP, en collaboracion amb la Comuna d’Albi, le Conselh Departamental de Tarn, le Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus.


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.