Un article de Claudi Martí dins La Dépêche après la manifestacion de Montpelhièr (octobre de 2015).

S'i cal téner, e ferme ! Après l'Edit de Villiers-Cotterêts (1539) que i denegava tota expression oficiala, la lenga d'òc s'èra refugiada a flor de tèrra per contunhar a dire l'aiga, lo cèl, lo vent, lo trabalh, l'espèr e la dolor.

Clandestins dins lor país pròpri, los mots de la lenga mairala avián tengut, amagats al mitan dels nòstres remembres, emboscats dins lo maquís de las nòstras còrdas vocalas. La lenga d'òc ! Los poders màgers o pichonèls, aurián plan aimat n'acabar amb ela, mas ela contunhava d'existir d'una vida tenaça dins l'intimitat de las familhas, de còps portada al grand jorn per los poètas e los fats. Valgue que valgue, còste que còste, nòstra lenga traversèt lo temps dels reis e dels emperaires.

Vaquí dos sègles que sèm en republica. Libertat, Egalitat, Fraternitat. Es al nom de la libertat, de l'egalitat e de la fraternitat que demandam auèi un service minimum de dignitat reconeguda per la lenga occitana e per las autras lengas de la republica. La dignitat, per una lenga, es la possibilitat d'èsser ensenhada e apresa, la possibilitat de manifestar sa preséncia activa - pel biais de totis los mejans oportuns - a cada endreit e dins totas las circonstàncias de la vida dels òmes. Existís pas de cultura inferiora, existís pas de lenga minora : aquela certituda, la tenèm de la meteissa republica ! La tenèm d'aqueles passaires de lum que foguèron Jean Jaurès e Ernest Ferroul, la tenèm dels nòstres poètas-obrièrs, dels nòstres ensenhaires tals Victor Gelu, Auguste Fourés, Antonin Perbòsc, Frederic Mistral, René Nelli, Joseph Delteil, Ives Roqueta, Jean-Pierre Chabrol... Òc-ben : una lenga es mai qu'un simple catalòg de mots, es un biais d'èsser a l'univèrs, una part irremplaçabla de la cultura de l'umanitat ! E a l'ora d'ara, defendre la lenga d'òc es pas solament defendre un patrimòni essencial, un eretatge legitim : es obrar coma ciutadan responsable dins l'encastre de la republica e, mai enlà, s'afirmar coma ciutadan del monde.

Claudi Martí


Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.