Un article de Claudi Martí dins La Dépêche après la manifestacion de Montpelhièr (octobre de 2015).

S'i cal téner, e ferme ! Après l'Edit de Villiers-Cotterêts (1539) que i denegava tota expression oficiala, la lenga d'òc s'èra refugiada a flor de tèrra per contunhar a dire l'aiga, lo cèl, lo vent, lo trabalh, l'espèr e la dolor.

Clandestins dins lor país pròpri, los mots de la lenga mairala avián tengut, amagats al mitan dels nòstres remembres, emboscats dins lo maquís de las nòstras còrdas vocalas. La lenga d'òc ! Los poders màgers o pichonèls, aurián plan aimat n'acabar amb ela, mas ela contunhava d'existir d'una vida tenaça dins l'intimitat de las familhas, de còps portada al grand jorn per los poètas e los fats. Valgue que valgue, còste que còste, nòstra lenga traversèt lo temps dels reis e dels emperaires.

Vaquí dos sègles que sèm en republica. Libertat, Egalitat, Fraternitat. Es al nom de la libertat, de l'egalitat e de la fraternitat que demandam auèi un service minimum de dignitat reconeguda per la lenga occitana e per las autras lengas de la republica. La dignitat, per una lenga, es la possibilitat d'èsser ensenhada e apresa, la possibilitat de manifestar sa preséncia activa - pel biais de totis los mejans oportuns - a cada endreit e dins totas las circonstàncias de la vida dels òmes. Existís pas de cultura inferiora, existís pas de lenga minora : aquela certituda, la tenèm de la meteissa republica ! La tenèm d'aqueles passaires de lum que foguèron Jean Jaurès e Ernest Ferroul, la tenèm dels nòstres poètas-obrièrs, dels nòstres ensenhaires tals Victor Gelu, Auguste Fourés, Antonin Perbòsc, Frederic Mistral, René Nelli, Joseph Delteil, Ives Roqueta, Jean-Pierre Chabrol... Òc-ben : una lenga es mai qu'un simple catalòg de mots, es un biais d'èsser a l'univèrs, una part irremplaçabla de la cultura de l'umanitat ! E a l'ora d'ara, defendre la lenga d'òc es pas solament defendre un patrimòni essencial, un eretatge legitim : es obrar coma ciutadan responsable dins l'encastre de la republica e, mai enlà, s'afirmar coma ciutadan del monde.

Claudi Martí


Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.