Lo 18 de decembre de 2017 ArianeGroup debutèt la producion d'Ariane 62. Lo primièr vòl es previst en 2020.

Lo programa Ariane 6 es estat lançat per l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) en 2014. L'objectiu es de dotar l'Euròpa d'una familha de fusadas pro competitivas a mand de preservar las capacitats de misa en orbitat dels païses del continent e, de fach, lor independéncia en matèria espaciala.

Dos tipes de fusadas son previstas : l'Ariana 62 e l'Ariana 64.

L'Ariana 64 possedirà quatre boosters e podrà plaçar un pauc mai de 10 tonas en orbita nauta (geostacionara) e fins a 20 tonas en orbita bassa.

L'Ariana 62 mens poderosa amb sos dos boosters podrà metre en orbite geostacionari 5 tonas e en orbita bassa 7 tonas.

Lo site de lançament es actualament en construcion a Koró.

ArianGroup es una coentrepresa d'Airbus e de Safran que compta 9 000 emplegats basats en França e en Alemanha.

ariane

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.