Lo 18 de decembre de 2017 ArianeGroup debutèt la producion d'Ariane 62. Lo primièr vòl es previst en 2020.

Lo programa Ariane 6 es estat lançat per l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) en 2014. L'objectiu es de dotar l'Euròpa d'una familha de fusadas pro competitivas a mand de preservar las capacitats de misa en orbitat dels païses del continent e, de fach, lor independéncia en matèria espaciala.

Dos tipes de fusadas son previstas : l'Ariana 62 e l'Ariana 64.

L'Ariana 64 possedirà quatre boosters e podrà plaçar un pauc mai de 10 tonas en orbita nauta (geostacionara) e fins a 20 tonas en orbita bassa.

L'Ariana 62 mens poderosa amb sos dos boosters podrà metre en orbite geostacionari 5 tonas e en orbita bassa 7 tonas.

Lo site de lançament es actualament en construcion a Koró.

ArianGroup es una coentrepresa d'Airbus e de Safran que compta 9 000 emplegats basats en França e en Alemanha.

ariane

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.