Lo 18 de decembre de 2017 ArianeGroup debutèt la producion d'Ariane 62. Lo primièr vòl es previst en 2020.

Lo programa Ariane 6 es estat lançat per l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) en 2014. L'objectiu es de dotar l'Euròpa d'una familha de fusadas pro competitivas a mand de preservar las capacitats de misa en orbitat dels païses del continent e, de fach, lor independéncia en matèria espaciala.

Dos tipes de fusadas son previstas : l'Ariana 62 e l'Ariana 64.

L'Ariana 64 possedirà quatre boosters e podrà plaçar un pauc mai de 10 tonas en orbita nauta (geostacionara) e fins a 20 tonas en orbita bassa.

L'Ariana 62 mens poderosa amb sos dos boosters podrà metre en orbite geostacionari 5 tonas e en orbita bassa 7 tonas.

Lo site de lançament es actualament en construcion a Koró.

ArianGroup es una coentrepresa d'Airbus e de Safran que compta 9 000 emplegats basats en França e en Alemanha.

ariane

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.