Aquí çai jos l'editorial de Patrici Roques publicat dins La beluga (jornal del Club Occitan de Noisy le Grand) de març de 2017.

Occitània, filha d’Euròpa

Qual(a) poiriá pretendre que la cultura occitana, dempuèi l’epòca dels Trobadors, seriá pas ligada d’un biais intim a la cultura comuna dels autres paises d’Euròpa ? Lo sosten fisèl dels organismes culturals de la Comunautat Europenca a las culturas « regionalas » e/o minoritàrias n’es una pròva de mai.

Ailàs l’unitat e la seguretat d’aquesta son ara amenaçadas de pertot : Brexit, fin programada de la proteccion militària dels Estats-Units, a l’Èst bruch retronissent de bòtas russas... En mai d’aquò s’afortís en Occitània tanben lo replegament sus una nostalgia « etnò-nacionala » francimanda. Lo refús de l’Autre/a, de la diferéncia culturala, e la recèrca de bocs emissaris, an poirit lo debat politic. Provòcan lo reviscòl de fòrças escuras per las qualas la mòrt de l’Union Europenca seriá lo remèdi magic per garir las malautiás del caumatge e de la crisi economica. Cal prepausar d’urgéncia un autre camin. Contra la tampadura dels esperits e dels còrs, la dubertura sus l’alteritat dels autres pòples europencs pòt èstre una compausanta majora de la consciéncia de se de la Femna e de l’Òme occitan-a-s.

L’Union Europenca (de reformar d’urgéncia tanben, per segur) pòt porgir a Occitània d’un costat una votz fòrta dins lo monde « globalizat » de uèi e, d’un autre costat, la seguretat e l’afirmacion de sa pròpria identitat – se o volèm.

Occitània es filha d’Euròpa, o deu pas debrembar.

Patrici Roques


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.