Aquí çai jos l'editorial de Patrici Roques publicat dins La beluga (jornal del Club Occitan de Noisy le Grand) de març de 2017.

Occitània, filha d’Euròpa

Qual(a) poiriá pretendre que la cultura occitana, dempuèi l’epòca dels Trobadors, seriá pas ligada d’un biais intim a la cultura comuna dels autres paises d’Euròpa ? Lo sosten fisèl dels organismes culturals de la Comunautat Europenca a las culturas « regionalas » e/o minoritàrias n’es una pròva de mai.

Ailàs l’unitat e la seguretat d’aquesta son ara amenaçadas de pertot : Brexit, fin programada de la proteccion militària dels Estats-Units, a l’Èst bruch retronissent de bòtas russas... En mai d’aquò s’afortís en Occitània tanben lo replegament sus una nostalgia « etnò-nacionala » francimanda. Lo refús de l’Autre/a, de la diferéncia culturala, e la recèrca de bocs emissaris, an poirit lo debat politic. Provòcan lo reviscòl de fòrças escuras per las qualas la mòrt de l’Union Europenca seriá lo remèdi magic per garir las malautiás del caumatge e de la crisi economica. Cal prepausar d’urgéncia un autre camin. Contra la tampadura dels esperits e dels còrs, la dubertura sus l’alteritat dels autres pòples europencs pòt èstre una compausanta majora de la consciéncia de se de la Femna e de l’Òme occitan-a-s.

L’Union Europenca (de reformar d’urgéncia tanben, per segur) pòt porgir a Occitània d’un costat una votz fòrta dins lo monde « globalizat » de uèi e, d’un autre costat, la seguretat e l’afirmacion de sa pròpria identitat – se o volèm.

Occitània es filha d’Euròpa, o deu pas debrembar.

Patrici Roques


Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.