Dins sa revista numèro 7 dels meses de mai e junh de 2017 lo conselh regional de la region Occitània presentava lo festenal Total Festum.

En junh de 2017, Total Festum (la fèsta de la catalanitat e de l’occitanitat) festejarà sos 12 ans. Tot comencèt en 2006, dins l’anciana region Lengadòc-Rosselhon, amb una volontat politica de crear un eveniment fòrt, regulièr : un rendez-vos annadièr per la mesa en valor de las lengas del territòri regional. La data de la sant Joan es estada causida coma simbòl de renaissença e de jovença.

Cada annada la Region sosten de manifestacions a gratis, festivas, participativas : de rescontres e d’escambis que mesclan musica, dança, gastronomia, espectacles, conferéncias, passejadas.

En 2016, Total Festum prenguèt una dimension mai larga amb la creacion de la nòva region Occitània Pirenèus-Mediterranèa.

Es ara sus 13 departaments que cal espandir l’accion. Son, aquest an, 91 partenaris que son estats retenguts per organizar Total Festum suls 13 departaments, dins quasi 130 comunas diferentas tot de long del mes de junh e fins a la debuta de julhet. La Region sosten totes aqueles projèctes engatjats a nautor de 340 000 èuros.

De Gard (amb una representacion de l’opèra Mirelha de Mistral) fins al Tarn (ont es lo torisme qu’es al còr del projècte amb la presentacion de la marca : « còr d’occitània »), passant pels Pirenèus-Orientals (amb una programacion d’artistas de Catalonha sud) entre autres, los eveniments de qualitat mancaràn pas. Lo punt d’òrgue serà a Castelnòu d’Arri, los 8 e 9 de julhet amb lo festenal dels espòrts tradicionals e de rescontres professionals, de taulas redondas, de concèrts e d’espectacles per far ausir las autras lengas del territòri, dins la jòia, la fèsta e l’estrambòrd.

L’enjuòc es grand : es question, ara, mai que jamai benlèu, de la subrevida de las nòstras lengas. Nos cal sautar lo fuòc, costejar las flamas per tornar al mond : lo simbòl de la sant Joan es la nautor de l’escomesa.

Los politics, las associatius, las collectivitats, tot un cadun es portaire de cultura : es nòstra responsabilitat davant las generacions qu’arriban.


Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.