Dins sa revista numèro 7 dels meses de mai e junh de 2017 lo conselh regional de la region Occitània presentava lo festenal Total Festum.

En junh de 2017, Total Festum (la fèsta de la catalanitat e de l’occitanitat) festejarà sos 12 ans. Tot comencèt en 2006, dins l’anciana region Lengadòc-Rosselhon, amb una volontat politica de crear un eveniment fòrt, regulièr : un rendez-vos annadièr per la mesa en valor de las lengas del territòri regional. La data de la sant Joan es estada causida coma simbòl de renaissença e de jovença.

Cada annada la Region sosten de manifestacions a gratis, festivas, participativas : de rescontres e d’escambis que mesclan musica, dança, gastronomia, espectacles, conferéncias, passejadas.

En 2016, Total Festum prenguèt una dimension mai larga amb la creacion de la nòva region Occitània Pirenèus-Mediterranèa.

Es ara sus 13 departaments que cal espandir l’accion. Son, aquest an, 91 partenaris que son estats retenguts per organizar Total Festum suls 13 departaments, dins quasi 130 comunas diferentas tot de long del mes de junh e fins a la debuta de julhet. La Region sosten totes aqueles projèctes engatjats a nautor de 340 000 èuros.

De Gard (amb una representacion de l’opèra Mirelha de Mistral) fins al Tarn (ont es lo torisme qu’es al còr del projècte amb la presentacion de la marca : « còr d’occitània »), passant pels Pirenèus-Orientals (amb una programacion d’artistas de Catalonha sud) entre autres, los eveniments de qualitat mancaràn pas. Lo punt d’òrgue serà a Castelnòu d’Arri, los 8 e 9 de julhet amb lo festenal dels espòrts tradicionals e de rescontres professionals, de taulas redondas, de concèrts e d’espectacles per far ausir las autras lengas del territòri, dins la jòia, la fèsta e l’estrambòrd.

L’enjuòc es grand : es question, ara, mai que jamai benlèu, de la subrevida de las nòstras lengas. Nos cal sautar lo fuòc, costejar las flamas per tornar al mond : lo simbòl de la sant Joan es la nautor de l’escomesa.

Los politics, las associatius, las collectivitats, tot un cadun es portaire de cultura : es nòstra responsabilitat davant las generacions qu’arriban.


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.