Dins sa revista numèro 7 dels meses de mai e junh de 2017 lo conselh regional de la region Occitània presentava lo festenal Total Festum.

En junh de 2017, Total Festum (la fèsta de la catalanitat e de l’occitanitat) festejarà sos 12 ans. Tot comencèt en 2006, dins l’anciana region Lengadòc-Rosselhon, amb una volontat politica de crear un eveniment fòrt, regulièr : un rendez-vos annadièr per la mesa en valor de las lengas del territòri regional. La data de la sant Joan es estada causida coma simbòl de renaissença e de jovença.

Cada annada la Region sosten de manifestacions a gratis, festivas, participativas : de rescontres e d’escambis que mesclan musica, dança, gastronomia, espectacles, conferéncias, passejadas.

En 2016, Total Festum prenguèt una dimension mai larga amb la creacion de la nòva region Occitània Pirenèus-Mediterranèa.

Es ara sus 13 departaments que cal espandir l’accion. Son, aquest an, 91 partenaris que son estats retenguts per organizar Total Festum suls 13 departaments, dins quasi 130 comunas diferentas tot de long del mes de junh e fins a la debuta de julhet. La Region sosten totes aqueles projèctes engatjats a nautor de 340 000 èuros.

De Gard (amb una representacion de l’opèra Mirelha de Mistral) fins al Tarn (ont es lo torisme qu’es al còr del projècte amb la presentacion de la marca : « còr d’occitània »), passant pels Pirenèus-Orientals (amb una programacion d’artistas de Catalonha sud) entre autres, los eveniments de qualitat mancaràn pas. Lo punt d’òrgue serà a Castelnòu d’Arri, los 8 e 9 de julhet amb lo festenal dels espòrts tradicionals e de rescontres professionals, de taulas redondas, de concèrts e d’espectacles per far ausir las autras lengas del territòri, dins la jòia, la fèsta e l’estrambòrd.

L’enjuòc es grand : es question, ara, mai que jamai benlèu, de la subrevida de las nòstras lengas. Nos cal sautar lo fuòc, costejar las flamas per tornar al mond : lo simbòl de la sant Joan es la nautor de l’escomesa.

Los politics, las associatius, las collectivitats, tot un cadun es portaire de cultura : es nòstra responsabilitat davant las generacions qu’arriban.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.