L'Ostau dau País Marselhés comunica : Es amb un plaser mai que grand que l’Ostau dau País Marselhés presenta la promièra edicion d’un festenau pròpri de lenga e de musicas occitanas « Lo Festenau dei 3 Lunas ».

Es l’escasença per nautrei de mostrar un escapolon de la cultura occitana dins sa diversitat artistica, dins son accepcion geografica e lingüistica larga e, tanben de se durbir a d’autrei luecs, a d’autrei publics.

Rementarem qu’aquesta « idèa occitana » s’arresta pas ai confinhas d’una region administrativa nòva mai que caup un airau que va de la Mar Granda ais Aups, de l’Auvernha a la Mar Nòstra e qu’aquó pertòca très estats europencs actuaus.

Segur, s’agisse pas de negar lei particularitats e lei riquesas de sei compausantas, compausantas provençalas e marselhesa per çò que nos concernisse, mai de pas se privar dei pònts que nos son ofèrts ; d’aquesto bofe de ço que la filosòfa Simone Weil disiá « l’inspiracion occitana ».

Siam urós de prepausar, d’artistas rares dins nòstre caire, taus Renat Jurié e Jean-Pierre Laffite que venon de l’Occitània ponentala e immudabla, una creacion amb Kaardan e Sam Karpienia alentorn d’un tèxte dau poèta contemporanèu Roland Pécout, e de faire dansar lo monde sus un mòde barròc amb Garlic Face e Samuel Bouchet, coma vision d’ « un Monde que totei lei contraris sarián armoniosament possibles » (Philippe Beaussant) ; amb aquò dins très luecs mai que divers : la glèisa Notre-Dame-du-Mont, la Machine à Coudre e le Jardin des chats.

  • Dijòus lo 5 d'octòbre Renat Jurié-JP Laffite.
  • Divèndres lo 13 d'octòbre Sam Karpienia e Kaardan.
  • Dimenge lo 15 d'octòbre Garlic Face e Samuel Bouchet.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).