L'Ostau dau País Marselhés comunica : Es amb un plaser mai que grand que l’Ostau dau País Marselhés presenta la promièra edicion d’un festenau pròpri de lenga e de musicas occitanas « Lo Festenau dei 3 Lunas ».

Es l’escasença per nautrei de mostrar un escapolon de la cultura occitana dins sa diversitat artistica, dins son accepcion geografica e lingüistica larga e, tanben de se durbir a d’autrei luecs, a d’autrei publics.

Rementarem qu’aquesta « idèa occitana » s’arresta pas ai confinhas d’una region administrativa nòva mai que caup un airau que va de la Mar Granda ais Aups, de l’Auvernha a la Mar Nòstra e qu’aquó pertòca très estats europencs actuaus.

Segur, s’agisse pas de negar lei particularitats e lei riquesas de sei compausantas, compausantas provençalas e marselhesa per çò que nos concernisse, mai de pas se privar dei pònts que nos son ofèrts ; d’aquesto bofe de ço que la filosòfa Simone Weil disiá « l’inspiracion occitana ».

Siam urós de prepausar, d’artistas rares dins nòstre caire, taus Renat Jurié e Jean-Pierre Laffite que venon de l’Occitània ponentala e immudabla, una creacion amb Kaardan e Sam Karpienia alentorn d’un tèxte dau poèta contemporanèu Roland Pécout, e de faire dansar lo monde sus un mòde barròc amb Garlic Face e Samuel Bouchet, coma vision d’ « un Monde que totei lei contraris sarián armoniosament possibles » (Philippe Beaussant) ; amb aquò dins très luecs mai que divers : la glèisa Notre-Dame-du-Mont, la Machine à Coudre e le Jardin des chats.

  • Dijòus lo 5 d'octòbre Renat Jurié-JP Laffite.
  • Divèndres lo 13 d'octòbre Sam Karpienia e Kaardan.
  • Dimenge lo 15 d'octòbre Garlic Face e Samuel Bouchet.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.