L'Ostau dau País Marselhés comunica : Es amb un plaser mai que grand que l’Ostau dau País Marselhés presenta la promièra edicion d’un festenau pròpri de lenga e de musicas occitanas « Lo Festenau dei 3 Lunas ».

Es l’escasença per nautrei de mostrar un escapolon de la cultura occitana dins sa diversitat artistica, dins son accepcion geografica e lingüistica larga e, tanben de se durbir a d’autrei luecs, a d’autrei publics.

Rementarem qu’aquesta « idèa occitana » s’arresta pas ai confinhas d’una region administrativa nòva mai que caup un airau que va de la Mar Granda ais Aups, de l’Auvernha a la Mar Nòstra e qu’aquó pertòca très estats europencs actuaus.

Segur, s’agisse pas de negar lei particularitats e lei riquesas de sei compausantas, compausantas provençalas e marselhesa per çò que nos concernisse, mai de pas se privar dei pònts que nos son ofèrts ; d’aquesto bofe de ço que la filosòfa Simone Weil disiá « l’inspiracion occitana ».

Siam urós de prepausar, d’artistas rares dins nòstre caire, taus Renat Jurié e Jean-Pierre Laffite que venon de l’Occitània ponentala e immudabla, una creacion amb Kaardan e Sam Karpienia alentorn d’un tèxte dau poèta contemporanèu Roland Pécout, e de faire dansar lo monde sus un mòde barròc amb Garlic Face e Samuel Bouchet, coma vision d’ « un Monde que totei lei contraris sarián armoniosament possibles » (Philippe Beaussant) ; amb aquò dins très luecs mai que divers : la glèisa Notre-Dame-du-Mont, la Machine à Coudre e le Jardin des chats.

  • Dijòus lo 5 d'octòbre Renat Jurié-JP Laffite.
  • Divèndres lo 13 d'octòbre Sam Karpienia e Kaardan.
  • Dimenge lo 15 d'octòbre Garlic Face e Samuel Bouchet.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.