L'Ostau dau País Marselhés comunica : Es amb un plaser mai que grand que l’Ostau dau País Marselhés presenta la promièra edicion d’un festenau pròpri de lenga e de musicas occitanas « Lo Festenau dei 3 Lunas ».

Es l’escasença per nautrei de mostrar un escapolon de la cultura occitana dins sa diversitat artistica, dins son accepcion geografica e lingüistica larga e, tanben de se durbir a d’autrei luecs, a d’autrei publics.

Rementarem qu’aquesta « idèa occitana » s’arresta pas ai confinhas d’una region administrativa nòva mai que caup un airau que va de la Mar Granda ais Aups, de l’Auvernha a la Mar Nòstra e qu’aquó pertòca très estats europencs actuaus.

Segur, s’agisse pas de negar lei particularitats e lei riquesas de sei compausantas, compausantas provençalas e marselhesa per çò que nos concernisse, mai de pas se privar dei pònts que nos son ofèrts ; d’aquesto bofe de ço que la filosòfa Simone Weil disiá « l’inspiracion occitana ».

Siam urós de prepausar, d’artistas rares dins nòstre caire, taus Renat Jurié e Jean-Pierre Laffite que venon de l’Occitània ponentala e immudabla, una creacion amb Kaardan e Sam Karpienia alentorn d’un tèxte dau poèta contemporanèu Roland Pécout, e de faire dansar lo monde sus un mòde barròc amb Garlic Face e Samuel Bouchet, coma vision d’ « un Monde que totei lei contraris sarián armoniosament possibles » (Philippe Beaussant) ; amb aquò dins très luecs mai que divers : la glèisa Notre-Dame-du-Mont, la Machine à Coudre e le Jardin des chats.

  • Dijòus lo 5 d'octòbre Renat Jurié-JP Laffite.
  • Divèndres lo 13 d'octòbre Sam Karpienia e Kaardan.
  • Dimenge lo 15 d'octòbre Garlic Face e Samuel Bouchet.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.