L'Ostau dau País Marselhés comunica : Es amb un plaser mai que grand que l’Ostau dau País Marselhés presenta la promièra edicion d’un festenau pròpri de lenga e de musicas occitanas « Lo Festenau dei 3 Lunas ».

Es l’escasença per nautrei de mostrar un escapolon de la cultura occitana dins sa diversitat artistica, dins son accepcion geografica e lingüistica larga e, tanben de se durbir a d’autrei luecs, a d’autrei publics.

Rementarem qu’aquesta « idèa occitana » s’arresta pas ai confinhas d’una region administrativa nòva mai que caup un airau que va de la Mar Granda ais Aups, de l’Auvernha a la Mar Nòstra e qu’aquó pertòca très estats europencs actuaus.

Segur, s’agisse pas de negar lei particularitats e lei riquesas de sei compausantas, compausantas provençalas e marselhesa per çò que nos concernisse, mai de pas se privar dei pònts que nos son ofèrts ; d’aquesto bofe de ço que la filosòfa Simone Weil disiá « l’inspiracion occitana ».

Siam urós de prepausar, d’artistas rares dins nòstre caire, taus Renat Jurié e Jean-Pierre Laffite que venon de l’Occitània ponentala e immudabla, una creacion amb Kaardan e Sam Karpienia alentorn d’un tèxte dau poèta contemporanèu Roland Pécout, e de faire dansar lo monde sus un mòde barròc amb Garlic Face e Samuel Bouchet, coma vision d’ « un Monde que totei lei contraris sarián armoniosament possibles » (Philippe Beaussant) ; amb aquò dins très luecs mai que divers : la glèisa Notre-Dame-du-Mont, la Machine à Coudre e le Jardin des chats.

  • Dijòus lo 5 d'octòbre Renat Jurié-JP Laffite.
  • Divèndres lo 13 d'octòbre Sam Karpienia e Kaardan.
  • Dimenge lo 15 d'octòbre Garlic Face e Samuel Bouchet.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.