mars Coma cada an a Tolosa, organizadas per de cercaires de l'universitat Joan Jaurés, se debanan dempuèi lo mes de novembre de 2018 las conferéncias dels Dimècres Universitaris Occitans e Catalans (DUOC).

Aquí d’especialistas d’universitats europèas venon presentar lors darrièrs trabalhs sus la lenga, l’istòria o la literatura occitanas o catalanas.

Aquestes encontres son dubèrts a totes. Las conferéncias son en francés, en occitan o en catalan. L’entrada es a gratís.

Presentacion dels organizators

Per aquesta onzena annada, los ensenhaires-cercaires de la Seccion d’Occitan e de la Seccion de Catalan de l’universitat Tolosa-Joan Jaurès prepausan, mercés a l’ajuda de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa, un cicle de conferéncias que permet de rendre compte de la vitalitat de la recèrca actuala sus la matièra occitana e catalana.

Dempuèi lo lançament dels DUOC, de cercaires tolosans, franceses, europencs e americans, son venguts faire descobrir lo fruch de lors trabalhs a totes los esperits curioses que s’interèssan a çò que las recèrcas en sciéncias umanas pòdon produsir en tèrmes de coneissenças renoveladas.

Per començar aquesta onzena annada de DUOC, los organizators an agut a còr de convidar Joèla Ginestet, ensenhaira-cercaire de l’universitat de Tolosa-Joan Jaurès, partida a la retirada al mes de septembre 2018. Joèla presentarà l’òbra de Valèri Bernard (1860-1936), escrivan marselhés.

Lo sègle XX farà tanben l’objècte d’una conferéncia, menada per Ian Lespós, que presentarà las correspondéncias de Pierre-Louis Berthaud, òme d’importància capitala dins lo moviment renaissentista d’òc del sègle XX.

Aurem tanben lo plaser de reçaupre Monique Sarrasin, romancièra, contaira e poetessa, que l’òbra figura, uèi, al programa dels concorses de l’ensenhament.

Aqueste cicle de conferéncias serà egalament onorat per la venguda d’un sociolingüista alemand, Georg Kremnitz, reconegut per sos trabalhs nombroses dins lo domeni de las lengas romanas e, darnièrament, per son obratge sus La Renaissance occitane et la Renaissance catalane dels sègles XIX e XX.

En tornant montar lo temps de la cronologia istorica, Joan-Francés Courouau presentarà una antologia de la poesia occitana del sègle XVIII.

Enfin, aqueste cicle de conferéncias s’acabarà per la venguda d’un autor catalan, Sebastià Samsó.

Mercés a tote-a-s las e los qu’auràn fach viure, una autra annada, los Dimècres Universitaris Occitans e Catalans. En esperant poder renovelar aquesta experiéncia encara dins las annadas venentas.

Legir lo programa : [aquí]


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.