mars Coma cada an a Tolosa, organizadas per de cercaires de l'universitat Joan Jaurés, se debanan dempuèi lo mes de novembre de 2018 las conferéncias dels Dimècres Universitaris Occitans e Catalans (DUOC).

Aquí d’especialistas d’universitats europèas venon presentar lors darrièrs trabalhs sus la lenga, l’istòria o la literatura occitanas o catalanas.

Aquestes encontres son dubèrts a totes. Las conferéncias son en francés, en occitan o en catalan. L’entrada es a gratís.

Presentacion dels organizators

Per aquesta onzena annada, los ensenhaires-cercaires de la Seccion d’Occitan e de la Seccion de Catalan de l’universitat Tolosa-Joan Jaurès prepausan, mercés a l’ajuda de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa, un cicle de conferéncias que permet de rendre compte de la vitalitat de la recèrca actuala sus la matièra occitana e catalana.

Dempuèi lo lançament dels DUOC, de cercaires tolosans, franceses, europencs e americans, son venguts faire descobrir lo fruch de lors trabalhs a totes los esperits curioses que s’interèssan a çò que las recèrcas en sciéncias umanas pòdon produsir en tèrmes de coneissenças renoveladas.

Per començar aquesta onzena annada de DUOC, los organizators an agut a còr de convidar Joèla Ginestet, ensenhaira-cercaire de l’universitat de Tolosa-Joan Jaurès, partida a la retirada al mes de septembre 2018. Joèla presentarà l’òbra de Valèri Bernard (1860-1936), escrivan marselhés.

Lo sègle XX farà tanben l’objècte d’una conferéncia, menada per Ian Lespós, que presentarà las correspondéncias de Pierre-Louis Berthaud, òme d’importància capitala dins lo moviment renaissentista d’òc del sègle XX.

Aurem tanben lo plaser de reçaupre Monique Sarrasin, romancièra, contaira e poetessa, que l’òbra figura, uèi, al programa dels concorses de l’ensenhament.

Aqueste cicle de conferéncias serà egalament onorat per la venguda d’un sociolingüista alemand, Georg Kremnitz, reconegut per sos trabalhs nombroses dins lo domeni de las lengas romanas e, darnièrament, per son obratge sus La Renaissance occitane et la Renaissance catalane dels sègles XIX e XX.

En tornant montar lo temps de la cronologia istorica, Joan-Francés Courouau presentarà una antologia de la poesia occitana del sègle XVIII.

Enfin, aqueste cicle de conferéncias s’acabarà per la venguda d’un autor catalan, Sebastià Samsó.

Mercés a tote-a-s las e los qu’auràn fach viure, una autra annada, los Dimècres Universitaris Occitans e Catalans. En esperant poder renovelar aquesta experiéncia encara dins las annadas venentas.

Legir lo programa : [aquí]


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.