joga

Se tendrà entrò a la fin del mes de genièr de 2020 a Albi al Centre Occitan Ròcaguda (COR) la mòstra Jòga !

L'inauguracion se farà la lo dissabte 11 de genièr amb a 17h00, una causariá-debat sul Teatre de la Carrièra.

Aqueste es, coma la Nòva Cançon Occitana, nascut dins les annadas 1968. Son de joves alara que faguèron l’escomesa d’un teatre en francés e en occitan que parlariá de la vertat del país, de sa vida, de sas gent, de son istòria.

Del país-bas viticòla al país-naut minièr, dels chantièrs de Fos sus Mar al Larzac, portèron dins los barris e los vilatges aquelas paraulas populara e de menas de jòcs teatrals poderós dins las tradicions carnavalescas e civicas d’Occitània. L’aventura durèt un quinzenat d'ans e son arest testimònia d’una virada significativa dels temps que vivèm.

Per parlar de tot aquò serà present, Claudi Alranq, un dels fondators d’aquesta companhiá, que contunhèt puèi de trabalhar pel teatre occitan a travèrs sas collaboracions amb lo Teatre Interregional Occitan, son òbra de contaire de velhadas, de cercaire universitari o d’autor ligat al patrimòni cultural immaterial occitan.

Puèi, aqueste 11 de genièr a 19h30 a Albi, serà organizada una velhada-repais a la Braçariá del Pargue. Aquí Claudi Alranq presentarà son espectacle Contes de la França d’enbàs.

La França d’enbàs es per el la França sociala, es tanben aquela del sud que parlava occitan alara que lo nòrd parlava la lenga d’òil e lo francimant que s’impausèt coma lenga nacionala.

Los contes de la França d’enbàs son tanben los comptes positius e negatius d'aquela frança. Aital lo spectator intra amb l'actor dins aquel comptador-contador ! Aquí traparètz una joina-e-vièlha Ciutadina qu’un president de la Republica confisèt a un barrutlaire per la salvar d’una malautiá de la cervèla.

La mòstra Jòga ! ela, aprestada pel CIRDÒC, torna sus çò que lors creators apelan « l'invencion d'un teatre popular contemporanèu ».

Al torn de la lenga occitana a mand de desaparéisser, e de la cultura que li es associada, los prejutjats son nombroses e son contradiches dempuèi quaranta ans per una creacion teatrala abondosa que multiplica los paradòxas : un teatre de creacion s’adreçant a un public popular, un teatre en lenga minoritari a las ambicions universalas, un teatre de la modernitat que se noirís d’un patrimòni immemorial.

Es tot aquel bolh que la mòstra Jòga ! bota al lum : aquel moviment creatiu original nascut a l’endeman de 1968, qu’inventèt e marquèt dins lo temps un teatre original en rompedura amb l’istòria del teatre occidental. Menat per de companhiás que se professionalizan dins las annadas 1970, lo chantièr del teatre d’Òc contemporanèu acabèt per influenciar una granda part de la creacion occitana.

Aqueles òmes e aquelas femnas de teatre, d’ièr coma d’uèi, revelavan a cada creacion l’existéncia d’un public pel teatre d’Òc. Inventavan sens relambi de mòdes de difusion novèls per una creacion en lenga minoritària. Noirissián lor repertòri e lor jòc d'un dialòg original entre lo mond contemporanèu e las particularitats d’una civilizacion millenària.

Rarament programadas dins del teatre institucional, aquelas creacions provòcavan cada an, al prèp d’un public nombrós, parlèsse occitan o non, que siaguèsse d’aquí o d’endacòm mai, lo rire e las emocions tirats de la particularitat universala d’un civilizacion. Aquel vam se perseguís.

Mesclant documents e objèctes d’epòca, archivas, filmes, testimoniatges, la mòstra Jòga ! prepausa al public de (tornar) descobrir 40 ans de creacion teatrala en Occitània.

Aquela mòstra es acompanhada d’afichas serigrafiadas del Teatre de la Carrièra, prestadas per de membres del Centre Cultural Occitan de l’Albigés.

*

Fondator del Teatre de la Carriera e batalhaire del reviscòl cultural occitan, Claudi Alranq a escrich e mes en scèna un seissantenat d’òbras al contacte de l’actualitat locala e internacionala. Après un trabalh de recèrca e de formator a l’universitat ont s’afirmèt coma un dels especialistas de l’ethnò-scenòlogia francesa e del teatre de las minoritats, torna coma contaire als quatre camins de las tradicions e dels imaginaris populars.