Dins son edicion de l'ivèrn de 2024/2025 lo jornal de la Region Occitània informava sus la mesa en plaça d'una senhaletica bilingüa al licèu Clemenceau de Montpelhièr.

Lo licèu Georges-Clemenceau de Montpelhièr es lo segond de la Region a èsser dotat d’una senhaletica bilingua francés-occitan, après lo licèu Josèp-Saverna de L’Isla de Baish (Gèrs).

Los escolans de las classas de primièra « Lenga, literatura e cultura estrangièra e regionala, occitan » an participat a la revirada dels panèls. La traduccion es estada validada pel Congrès permanent de la lenga occitana, sola entitat abilitada a validar lo bilingüisme francés-occitan sus la via publica.

Aqueste projècte dobrís la via a una senhaletica dobla completa per l’ensems de la ciutat escolara montpelhierenca. Respond a l’orientacion del Plan Parlem una cultura viva : çò es installar progressivament una senhaletica bilingüa armonizada dins totes los licèus e bastiments novèls qu’apartenon a la Region.

Magazine Le journal de ma region, ivèrn 2024/2025


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.