Dins son edicion de l'ivèrn de 2024/2025 lo jornal de la Region Occitània informava sus la mesa en plaça d'una senhaletica bilingüa al licèu Clemenceau de Montpelhièr.

Lo licèu Georges-Clemenceau de Montpelhièr es lo segond de la Region a èsser dotat d’una senhaletica bilingua francés-occitan, après lo licèu Josèp-Saverna de L’Isla de Baish (Gèrs).

Los escolans de las classas de primièra « Lenga, literatura e cultura estrangièra e regionala, occitan » an participat a la revirada dels panèls. La traduccion es estada validada pel Congrès permanent de la lenga occitana, sola entitat abilitada a validar lo bilingüisme francés-occitan sus la via publica.

Aqueste projècte dobrís la via a una senhaletica dobla completa per l’ensems de la ciutat escolara montpelhierenca. Respond a l’orientacion del Plan Parlem una cultura viva : çò es installar progressivament una senhaletica bilingüa armonizada dins totes los licèus e bastiments novèls qu’apartenon a la Region.

Magazine Le journal de ma region, ivèrn 2024/2025


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.