Intercompreneson : los occitans son de privilegiats - Un article de La Setmana - N° 839 pagina 7

L'intercompreneson es mai aisida pels occitans que per de locutors d'autras lengas romanicas.

La situacion de la lenga occitana, al còr de l'arc mediterranèu de lengas romanicas, es la primièra causa que balha un avantatge a sos locutors per la pratica de l'intercompreneson. Es a l'encòp una lenga centrala, mas tanben la que tòca mai d'autras lengas romanicas. Es tanben estada centrala d'un biais politic a l'epòca dels trobadors, e lo rei de Portugal de la debuta del sègle XIII, per exemple, li a manlevat los grafèms "nh" e "lh". "En èsser al centre d'aquel malhum, l'occitan es benlèu lo qu'a lo mai de capacitats naturalas a comprene las lengas romanicas, que son mens alunhadas d'el puèi qu'es central", çò explica Pèire Escuder*.

Mas sa situation de la lenga dialectala es tanben una ajuda. L'intercompreneson entre doas lengas es exactament la meteissa causa, amb sonque un transfèrt de nivèl, que l'intercompreneson "intralingüistica" entre los dialèctes occitans. Quand avèm comprés lo principi de l'intercompreneson, se pòt aplicar a mantun nivèl.

Enfin, la màger part dels locutors occitans son al mens bilingües, e lo bilingüisme es plan segur una ajuda per l'intercompreneson. "Dins la mesura qu'aquel bilingüisme es pas dos monolingüismes estancs e bastits a costat l'un de l'autre, pòt èsser un motor de competéncia per l'intercompreneson dins lo sistèma de lengas romanicas", çò explica Pèire Escuder.

* Pèire Escuder es mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme a l'universitat de Tolosa lo Miralh. Autor del manual euro-mania version occitana - [ligam]


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.