Intercompreneson : los occitans son de privilegiats - Un article de La Setmana - N° 839 pagina 7

L'intercompreneson es mai aisida pels occitans que per de locutors d'autras lengas romanicas.

La situacion de la lenga occitana, al còr de l'arc mediterranèu de lengas romanicas, es la primièra causa que balha un avantatge a sos locutors per la pratica de l'intercompreneson. Es a l'encòp una lenga centrala, mas tanben la que tòca mai d'autras lengas romanicas. Es tanben estada centrala d'un biais politic a l'epòca dels trobadors, e lo rei de Portugal de la debuta del sègle XIII, per exemple, li a manlevat los grafèms "nh" e "lh". "En èsser al centre d'aquel malhum, l'occitan es benlèu lo qu'a lo mai de capacitats naturalas a comprene las lengas romanicas, que son mens alunhadas d'el puèi qu'es central", çò explica Pèire Escuder*.

Mas sa situation de la lenga dialectala es tanben una ajuda. L'intercompreneson entre doas lengas es exactament la meteissa causa, amb sonque un transfèrt de nivèl, que l'intercompreneson "intralingüistica" entre los dialèctes occitans. Quand avèm comprés lo principi de l'intercompreneson, se pòt aplicar a mantun nivèl.

Enfin, la màger part dels locutors occitans son al mens bilingües, e lo bilingüisme es plan segur una ajuda per l'intercompreneson. "Dins la mesura qu'aquel bilingüisme es pas dos monolingüismes estancs e bastits a costat l'un de l'autre, pòt èsser un motor de competéncia per l'intercompreneson dins lo sistèma de lengas romanicas", çò explica Pèire Escuder.

* Pèire Escuder es mèstre de conferéncia en didactica de las lengas, bilingüisme e plurilingüisme a l'universitat de Tolosa lo Miralh. Autor del manual euro-mania version occitana - [ligam]


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.