Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 212 - Septembre de 2012 :

La lenga d’Òc s’amontanha d’estiu

L’estiu es la sason dei flors, dei festivaus, dei sardinadas, dei juecs de plaja e deis estagis d’occitan.

Au bèu començament de julhet, benlèu qu’auretz agut l’ocasion d’anar veire nòstrei vesins de Nimes, onte la valenta chorma de la Marpoc baileja l’Universitat Occitana d’Estiu, li èra previst tota una jornada sus lei “ressorsas” lo 10, e ont i èra esperada una conferenciaira japonesa per nos parlar dau nuclear après Fukushima. Mai serà encara temps de vos far marcar ai Rescòntres Occitans en Provença. La còla que se n’entreva rèsta dins lei Bocas dau Ròse tota l’annada, puei, s’amontanhan a la tota fin de julhet, un còp dins Champsaur, un còp a Ambrun, e aquest estiu plantaràn cavilha a Anòt. Lo vilatge de Provença Auta recebrà d’afogats, de gents que vòlon aprendre la lenga occitana dins un ambient familiau, e d’autrei qu’espèran s’iniciar ai danças tradicionalas, a la cosina provençala, ò, tant qu’a quitar la riba de mar, de far coneissença ambé lo patrimòni dau rèire país, ò son environament.

En cada familha marselhesa ò quasi se tròba un ancian Gavòt. Son elei, meisson facha, que bastiguèron Marselha. Sei felens, mai que d’un còp, an retrobat l’ostau que i susèron sei rèires. Alòr, lei Rescòntres Occitans de Provença, fin finala, renovèlan una bèla tradicion. E lo farà en musica, que leis estagiaris son convidats quasi totei lei vèspres a un balèti, mai tanben en de debats, d’escambis e d’espectacles.


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.