Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 212 - Septembre de 2012 :

La lenga d’Òc s’amontanha d’estiu

L’estiu es la sason dei flors, dei festivaus, dei sardinadas, dei juecs de plaja e deis estagis d’occitan.

Au bèu començament de julhet, benlèu qu’auretz agut l’ocasion d’anar veire nòstrei vesins de Nimes, onte la valenta chorma de la Marpoc baileja l’Universitat Occitana d’Estiu, li èra previst tota una jornada sus lei “ressorsas” lo 10, e ont i èra esperada una conferenciaira japonesa per nos parlar dau nuclear après Fukushima. Mai serà encara temps de vos far marcar ai Rescòntres Occitans en Provença. La còla que se n’entreva rèsta dins lei Bocas dau Ròse tota l’annada, puei, s’amontanhan a la tota fin de julhet, un còp dins Champsaur, un còp a Ambrun, e aquest estiu plantaràn cavilha a Anòt. Lo vilatge de Provença Auta recebrà d’afogats, de gents que vòlon aprendre la lenga occitana dins un ambient familiau, e d’autrei qu’espèran s’iniciar ai danças tradicionalas, a la cosina provençala, ò, tant qu’a quitar la riba de mar, de far coneissença ambé lo patrimòni dau rèire país, ò son environament.

En cada familha marselhesa ò quasi se tròba un ancian Gavòt. Son elei, meisson facha, que bastiguèron Marselha. Sei felens, mai que d’un còp, an retrobat l’ostau que i susèron sei rèires. Alòr, lei Rescòntres Occitans de Provença, fin finala, renovèlan una bèla tradicion. E lo farà en musica, que leis estagiaris son convidats quasi totei lei vèspres a un balèti, mai tanben en de debats, d’escambis e d’espectacles.


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.