Paul Bony, capiscòl del Grelh roergàs, copresident del Centre Cultural Occitan de Roergue (CCOR), un dels pòrtaparaulas de la coordinacion occitana d'Avairon, qu'organizèt lo Passacarrièira de Rodés lo 20 d'abril de 2013, legiguèt l'apèl al pòple de Roergue lançat per Enric Molin en 1971 :

Al pòble de Roergue

Paure pòble ! Se sabiás cossí t’an mentit ! Se sabiás cossí t’an torçut ! Aviás, un còp èra, la lenga la pus polida e la pus presada d’Euròpa, que sonava l’espelison de las letraduras d’Euròpa e que s’ensenha encara dins las universitats en Euròpa, en America e juscas al Japon.

Cossí se fa qu’a l’escòla ont siás anat, degun t’age pas jamai dich que ta lenga èra una de las mai ricas del monde ? Cossí se fa que lo curat al catechirme, que lo regent a l’escòla t’agen pas jamai parlat dins la lenga de ton país ? As finit per creire que ta lenga valiá pas res.

Paure pòble ! Se sabiás totas las messòrgas que t’a calgut digerir dempuèi sèt cents ans, que ne siás embucat ! Qual sap se dubriràs pas los uèlhs, a fòrça ? Un pòble que renega sa lenga signa son acte de mòrt. Qual sap se te daissaràs acantelir juscas a ne crebar, o se alara avant de far lo darrièr badal, te rendràs compte que depend d’abòrd de tu de retrobar santat, fiertat e jòia ?

Òc, s’agiriá que te revelhèsses, paure pòble endormit ! Mas es a vautres, los mossurs, los capussats, presidents, conselhièrs, deputats, regents, curats, professors, avocats, ingeniors, notaris, medecins, vautres que sabètz legir, qu’avètz lo biais de soscar, de comprene, vautres que sètz estats benlèu los premièrs a la renegar, la nòstra lenga, vautres que sètz los responsables de sa misèria, es a vautres de vos revelhar los premièrs, de donar l’exemple. Es pas als pastres e als lauraires ! Es a vautres los mossurs de far la pròva que per plan aprene lo francés o una autra lenga es pas necessari de renegar la lenga de son país.

Se parla duèi de sauvar lo patrimòni, torres, castèls e capèlas, de tornar metre a l’onor tot un folclòre plan malaute. Mas, quin nas aurà tot aquò se laissam pèrdre la lenga, lo pus bèl eiretatge dels davancièrs ? A de qué servirà tot lo rèsta se la lenga es perduda, ela que comanda a la vida de tot çò que bastís nòstra personalitat ?

La lenga es la sorsa e lo mòtle de tota civilizacion. Se pensatz que la nòstra civilizacion valgue la parisenca o l’americana, vos cal tornar beure a la sorsa que tinda encara dins nòstre país roergàs.

Sètz un tropèl, dejà, que l’avètz retrobada e que portatz ajuda al bodòl de caputs que luchan sens desesperar per reviscolar nòstra polida lenga de frairièira, de jòia e de libertat.

Enric Molin


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.