Paul Bony, capiscòl del Grelh roergàs, copresident del Centre Cultural Occitan de Roergue (CCOR), un dels pòrtaparaulas de la coordinacion occitana d'Avairon, qu'organizèt lo Passacarrièira de Rodés lo 20 d'abril de 2013, legiguèt l'apèl al pòple de Roergue lançat per Enric Molin en 1971 :

Al pòble de Roergue

Paure pòble ! Se sabiás cossí t’an mentit ! Se sabiás cossí t’an torçut ! Aviás, un còp èra, la lenga la pus polida e la pus presada d’Euròpa, que sonava l’espelison de las letraduras d’Euròpa e que s’ensenha encara dins las universitats en Euròpa, en America e juscas al Japon.

Cossí se fa qu’a l’escòla ont siás anat, degun t’age pas jamai dich que ta lenga èra una de las mai ricas del monde ? Cossí se fa que lo curat al catechirme, que lo regent a l’escòla t’agen pas jamai parlat dins la lenga de ton país ? As finit per creire que ta lenga valiá pas res.

Paure pòble ! Se sabiás totas las messòrgas que t’a calgut digerir dempuèi sèt cents ans, que ne siás embucat ! Qual sap se dubriràs pas los uèlhs, a fòrça ? Un pòble que renega sa lenga signa son acte de mòrt. Qual sap se te daissaràs acantelir juscas a ne crebar, o se alara avant de far lo darrièr badal, te rendràs compte que depend d’abòrd de tu de retrobar santat, fiertat e jòia ?

Òc, s’agiriá que te revelhèsses, paure pòble endormit ! Mas es a vautres, los mossurs, los capussats, presidents, conselhièrs, deputats, regents, curats, professors, avocats, ingeniors, notaris, medecins, vautres que sabètz legir, qu’avètz lo biais de soscar, de comprene, vautres que sètz estats benlèu los premièrs a la renegar, la nòstra lenga, vautres que sètz los responsables de sa misèria, es a vautres de vos revelhar los premièrs, de donar l’exemple. Es pas als pastres e als lauraires ! Es a vautres los mossurs de far la pròva que per plan aprene lo francés o una autra lenga es pas necessari de renegar la lenga de son país.

Se parla duèi de sauvar lo patrimòni, torres, castèls e capèlas, de tornar metre a l’onor tot un folclòre plan malaute. Mas, quin nas aurà tot aquò se laissam pèrdre la lenga, lo pus bèl eiretatge dels davancièrs ? A de qué servirà tot lo rèsta se la lenga es perduda, ela que comanda a la vida de tot çò que bastís nòstra personalitat ?

La lenga es la sorsa e lo mòtle de tota civilizacion. Se pensatz que la nòstra civilizacion valgue la parisenca o l’americana, vos cal tornar beure a la sorsa que tinda encara dins nòstre país roergàs.

Sètz un tropèl, dejà, que l’avètz retrobada e que portatz ajuda al bodòl de caputs que luchan sens desesperar per reviscolar nòstra polida lenga de frairièira, de jòia e de libertat.

Enric Molin


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.