Paul Bony, capiscòl del Grelh roergàs, copresident del Centre Cultural Occitan de Roergue (CCOR), un dels pòrtaparaulas de la coordinacion occitana d'Avairon, qu'organizèt lo Passacarrièira de Rodés lo 20 d'abril de 2013, legiguèt l'apèl al pòple de Roergue lançat per Enric Molin en 1971 :

Al pòble de Roergue

Paure pòble ! Se sabiás cossí t’an mentit ! Se sabiás cossí t’an torçut ! Aviás, un còp èra, la lenga la pus polida e la pus presada d’Euròpa, que sonava l’espelison de las letraduras d’Euròpa e que s’ensenha encara dins las universitats en Euròpa, en America e juscas al Japon.

Cossí se fa qu’a l’escòla ont siás anat, degun t’age pas jamai dich que ta lenga èra una de las mai ricas del monde ? Cossí se fa que lo curat al catechirme, que lo regent a l’escòla t’agen pas jamai parlat dins la lenga de ton país ? As finit per creire que ta lenga valiá pas res.

Paure pòble ! Se sabiás totas las messòrgas que t’a calgut digerir dempuèi sèt cents ans, que ne siás embucat ! Qual sap se dubriràs pas los uèlhs, a fòrça ? Un pòble que renega sa lenga signa son acte de mòrt. Qual sap se te daissaràs acantelir juscas a ne crebar, o se alara avant de far lo darrièr badal, te rendràs compte que depend d’abòrd de tu de retrobar santat, fiertat e jòia ?

Òc, s’agiriá que te revelhèsses, paure pòble endormit ! Mas es a vautres, los mossurs, los capussats, presidents, conselhièrs, deputats, regents, curats, professors, avocats, ingeniors, notaris, medecins, vautres que sabètz legir, qu’avètz lo biais de soscar, de comprene, vautres que sètz estats benlèu los premièrs a la renegar, la nòstra lenga, vautres que sètz los responsables de sa misèria, es a vautres de vos revelhar los premièrs, de donar l’exemple. Es pas als pastres e als lauraires ! Es a vautres los mossurs de far la pròva que per plan aprene lo francés o una autra lenga es pas necessari de renegar la lenga de son país.

Se parla duèi de sauvar lo patrimòni, torres, castèls e capèlas, de tornar metre a l’onor tot un folclòre plan malaute. Mas, quin nas aurà tot aquò se laissam pèrdre la lenga, lo pus bèl eiretatge dels davancièrs ? A de qué servirà tot lo rèsta se la lenga es perduda, ela que comanda a la vida de tot çò que bastís nòstra personalitat ?

La lenga es la sorsa e lo mòtle de tota civilizacion. Se pensatz que la nòstra civilizacion valgue la parisenca o l’americana, vos cal tornar beure a la sorsa que tinda encara dins nòstre país roergàs.

Sètz un tropèl, dejà, que l’avètz retrobada e que portatz ajuda al bodòl de caputs que luchan sens desesperar per reviscolar nòstra polida lenga de frairièira, de jòia e de libertat.

Enric Molin


Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Lo sistèma de proteccion antiaerian SAMP/T-MAMBA es prèst a èsser installat en Ucraina

Missil Aster 30 de MBDA

Divendres 3 de febrièr de 2023, lo ministèri de la defensa francés dins un comunicat, anonciava que lo sistèma de defensa sòl-aire dich SAMP/T-MAMBA èra prèst a èsser installat en Ucraina.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.