Ostal Joan Bodon - Dins son magazine de novembre de 2014, lo Conselh general d'Avairon comunica :

Après una annada de partenariat entre l’Ostal Bodon e dos servicis associats del Conselh general (Institut occitan d’Avairon - Al canton : associacion departamentala per la transmission e la valorizacion de l’occitan dins Avairon) lo bilanç es positiu.

Sostengut per Anne Blanc e l’intercomunalitat del Naucelat, per André At e la comuna de Crespinh, per Jean-Claude Gineste e l’I.O.A. - Al canton, Jean-Pierre Gaffier, director de l’I.O.A. e d’A.D.Oc. 12 mes a dipausicion pel Conselh general, a mesa en plaça una programacion de tria per 2014. Apevada sus la jove associacion locala dels Amics de l’Ostal Joan-Bodon, amb l’ajuda de la Region, del Conselh general e de mantun partenaris (ofici de torisme, centre social...), la programacion presentava una tièira d’espectacles de qualitat : Les Boudoumen, lo film Nature paysanne, Manouche d’oc, Le Trio Tralalala, Trio Cocanha, La Mal Coiffée, Cap aicí, Al canton, La Beluga, Jérôme Vialaret e Arnaud Cance. Una capitada presa en compte pel Conselh general, favorable a l’adesion de l’Ostal Bodon al pòl occitan anonciat en 2009 per ramosar los tres servicis associats en carga de l’occitan.

L’Ostal Bodon es una veirina per l’accion exemplara menada en Avairon per l’occitan, lenga istorica de Roergue. Cada an, de joves (escòlas, licèus, universitats) e de toristas venon descobrir l’ostal naissedor d’un dels escrivans màgers de lenga occitana al sègle XX e son òbra. Una òbra revirada en cinc lengas e presentada per la scenografia realizada per Bernard Cauhapé e sa còla jos la presidéncia de Robert Marty.


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.