entre-les-brasUn reflexion del Rondinaire, dins lo Centre Presse del 10 de mai de 2015, sus dos jòcs de mots que foncionan en francés amb l'accent "francés", mas pas en francés amb l'accent occitan. Reflexion que nos tòrna rapelar que los occitans... e ben ! son occitans ! De notar que los jòcs de mots en question s'apiejan sus dos noms de familha - Lapeyre e Bras - que son d'origina occitana.

Uèi, n'ai aprèp una reclama.

I metèri un moment per la comprene aquela reclama : Lapeyre, y en pas deux... Bestiament en òme d'aicí [Roergue] contunhavi a entendre o prononciar la pèira, lapèïre (lapeyre) enlòc de la père, la paire...

Un jorn eureka : lo parelh, lo coble, n'i a pas dos ! Ne concluguèri que s'adreçava pas a ieu aquel messatge...

E de pensar tornarmai al film Entre les Bras (plan interesant sus la familha Bras de Laguiòla). Aicí disèm /bras/ e la s finala s'entend fòrt plan... e, del còp, se muda, lo jòc de mot entre Bras, Brasses e braç, braces...

Saique benlèu !

Lo rondinaire


Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.