entre-les-brasUn reflexion del Rondinaire, dins lo Centre Presse del 10 de mai de 2015, sus dos jòcs de mots que foncionan en francés amb l'accent "francés", mas pas en francés amb l'accent occitan. Reflexion que nos tòrna rapelar que los occitans... e ben ! son occitans ! De notar que los jòcs de mots en question s'apiejan sus dos noms de familha - Lapeyre e Bras - que son d'origina occitana.

Uèi, n'ai aprèp una reclama.

I metèri un moment per la comprene aquela reclama : Lapeyre, y en pas deux... Bestiament en òme d'aicí [Roergue] contunhavi a entendre o prononciar la pèira, lapèïre (lapeyre) enlòc de la père, la paire...

Un jorn eureka : lo parelh, lo coble, n'i a pas dos ! Ne concluguèri que s'adreçava pas a ieu aquel messatge...

E de pensar tornarmai al film Entre les Bras (plan interesant sus la familha Bras de Laguiòla). Aicí disèm /bras/ e la s finala s'entend fòrt plan... e, del còp, se muda, lo jòc de mot entre Bras, Brasses e braç, braces...

Saique benlèu !

Lo rondinaire


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.