entre-les-brasUn reflexion del Rondinaire, dins lo Centre Presse del 10 de mai de 2015, sus dos jòcs de mots que foncionan en francés amb l'accent "francés", mas pas en francés amb l'accent occitan. Reflexion que nos tòrna rapelar que los occitans... e ben ! son occitans ! De notar que los jòcs de mots en question s'apiejan sus dos noms de familha - Lapeyre e Bras - que son d'origina occitana.

Uèi, n'ai aprèp una reclama.

I metèri un moment per la comprene aquela reclama : Lapeyre, y en pas deux... Bestiament en òme d'aicí [Roergue] contunhavi a entendre o prononciar la pèira, lapèïre (lapeyre) enlòc de la père, la paire...

Un jorn eureka : lo parelh, lo coble, n'i a pas dos ! Ne concluguèri que s'adreçava pas a ieu aquel messatge...

E de pensar tornarmai al film Entre les Bras (plan interesant sus la familha Bras de Laguiòla). Aicí disèm /bras/ e la s finala s'entend fòrt plan... e, del còp, se muda, lo jòc de mot entre Bras, Brasses e braç, braces...

Saique benlèu !

Lo rondinaire


Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.