entre-les-brasUn reflexion del Rondinaire, dins lo Centre Presse del 10 de mai de 2015, sus dos jòcs de mots que foncionan en francés amb l'accent "francés", mas pas en francés amb l'accent occitan. Reflexion que nos tòrna rapelar que los occitans... e ben ! son occitans ! De notar que los jòcs de mots en question s'apiejan sus dos noms de familha - Lapeyre e Bras - que son d'origina occitana.

Uèi, n'ai aprèp una reclama.

I metèri un moment per la comprene aquela reclama : Lapeyre, y en pas deux... Bestiament en òme d'aicí [Roergue] contunhavi a entendre o prononciar la pèira, lapèïre (lapeyre) enlòc de la père, la paire...

Un jorn eureka : lo parelh, lo coble, n'i a pas dos ! Ne concluguèri que s'adreçava pas a ieu aquel messatge...

E de pensar tornarmai al film Entre les Bras (plan interesant sus la familha Bras de Laguiòla). Aicí disèm /bras/ e la s finala s'entend fòrt plan... e, del còp, se muda, lo jòc de mot entre Bras, Brasses e braç, braces...

Saique benlèu !

Lo rondinaire


Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.