entre-les-brasUn reflexion del Rondinaire, dins lo Centre Presse del 10 de mai de 2015, sus dos jòcs de mots que foncionan en francés amb l'accent "francés", mas pas en francés amb l'accent occitan. Reflexion que nos tòrna rapelar que los occitans... e ben ! son occitans ! De notar que los jòcs de mots en question s'apiejan sus dos noms de familha - Lapeyre e Bras - que son d'origina occitana.

Uèi, n'ai aprèp una reclama.

I metèri un moment per la comprene aquela reclama : Lapeyre, y en pas deux... Bestiament en òme d'aicí [Roergue] contunhavi a entendre o prononciar la pèira, lapèïre (lapeyre) enlòc de la père, la paire...

Un jorn eureka : lo parelh, lo coble, n'i a pas dos ! Ne concluguèri que s'adreçava pas a ieu aquel messatge...

E de pensar tornarmai al film Entre les Bras (plan interesant sus la familha Bras de Laguiòla). Aicí disèm /bras/ e la s finala s'entend fòrt plan... e, del còp, se muda, lo jòc de mot entre Bras, Brasses e braç, braces...

Saique benlèu !

Lo rondinaire


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.